Harpia tridentina / BiC sobre paper / 20x15 cm / 2010 |
HARPIA TRIDENTINA
Elies Barberà
Et fa mal? Et fots! Açò ja no s’aguanta i un dels dos ha de ser el valent que ho diga i que prenga la decisió. Faré mitja volta i me n’aniré. Aquesta serà l’última vegada que em veuràs la cara. M’allunyaré de tu i de la teua vida. Et deixaré una marca. Des de la teua posició de víctima tindràs tot el temps del món per imaginar com sóc de monstruosa, tu que ets tan d’agafar paper i boli i passar a net petites venjances personals d’estar per casa. M’animalitzaràs, ja ho sé: pots posar-me alguna cosa de voltor o unes urpes d’àguila, o no, millor, de trident de Posidó. I escriuràs o dibuixaràs l’aventura d’un heroi que lluita contra el monstre. Evidentment, en la teua versió de paper, venç l’heroi. I aniràs corrent als teus amics lletraferits i els mostraràs la teua aventura imaginada. Però ací perdem els dos. Quan va començar a tòrcer-se açò nostre? Això és el que t’hauries de preguntar. I què no hem fet per a poder-ho redreçar. La resta són bagatel·les de mal pagador. Però tu no estàs per reflexionar ni per traure lliçons d’aquest fracàs teu i meu; estàs per inventar històries sobre mi que et facen viatjar a altres mons, a mons que res tenen a veure amb els fracassos. No vull saber com serà el monstre. Sorprén-me. Ja m’ho trobaré. Carregaré amb tot això, no patisques, i em serà ben igual perquè, al cap i a la fi, sóc la dona lliure que fuig d’un mediocre com tu. Però digues alguna cosa, cony d’home! Sempre callat, sempre tan covard. Ai, si parlares com després deixaràs anar el boli!
6 comentaris:
Fixeu-vos Miquel, Elíes traslladant el concepte tridentí al Genovés ( "el petit Vaticà" ) recorde el fracàs de les relacions d'uns tios meus. Ell,faldiller declarat volia "reformar" el seu matrimoni; ella, devota practicant, observava la moral católica estrictament. " Sols per procrear" li deia segons l'oracle levític del confessonari. Ell, la va abandonar deixant-li tres ferides, les dels tres fills que ja tenien. El quart va vindre post abandonament.
He fet un comentari però no va. Nova prova...
Ara sí!!! Benvolguts Miquel i Paco, quin gust llegir- vos. Una abraçada estiuenca!!
Vicent
El que deia al comentari que s’ha volatilitzat per l’éter digital és que no veig el sentit de l’acusació d’harpia. Reprenent el relat de Paco, cal parlar de lúcida heroïna?
Salut, amics!
Ja ho sé. Enllaçant els dos relats, la forqueta amb forma de dona és la Santa mare esglèsia, el trident, la santíssima Trinitat, i el cor, la innocència de la sexualitat. ;-)
Molt apropiada i amb paral·lelismes clars, al meu parer, l'anècdota de Paco. L'última interpretació de Vi, la veritat és que encara no l'acabe de veure palesa totalment (potser siga cosa meua i d'aquestes hores d'intempestivitat). El diubuix, siga com siga, se m'antulla (crec que és correcta l'expressió, però corregiu-me si no és així, per favor)... Se m'antulla misteriós, si no místic, i en alguns aspectes fins i tot lovecraftià o poeà.
Publica un comentari a l'entrada