De les 1000 fonts

De les 1000 fonts / acrílic sobre tela / 50x50 cm / 2022

 

De les 1000 fonts / detall

Cap a final del franquisme, tinc entés, algú va tenir la poètica iniciativa de batejar Ciutat X com «la ciudad de las mil fuentes». No sé si mil, però la veritat és que algunes encara campegen als seus carrers, i més que en tenia entre fonts públiques i saferejos particulars que s'abastien dels naixements de Bellús o del Riu de Sanç. Una remor d'aigua que va inspirar aquells versos de Vicent Andrés Estellés del llibre Xàtiva: «Arquebisbal de pedres i de fonts / regalimant entre els horts de més lluna». 

La suite L'enigma de ciutat X va començar, allà pel 2003, com un treball d'il·lustració per al número 13 de la revista Papers de la Costera. Aquest número va acabar apareixent finalment el 2007. Des d'aleshores ençà, però, la sèrie mai no es va aturar i ha anat produint un degoteig de pintures, dibuixos i algunes serigrafies, fins arribar a esdevenir un gènere o un llenguatge que sempre em permetrà iconografiar nous pensaments que d'escandallen el fons inesgotable d'aquest misteri de ciutat òrfena. 

Aquest mes d'abril que Toni Cucarella presentarà el llibre de l'Escola de Danses de Xàtiva Les mil i una font, he cregut oportuna aquesta humida divagació. Serà dissabte 22, al Saló Noble de la Casa de la Cultura. 

L’alba de la tecnologia

Pedra voyeur / roca calcària tallada /   / 2022

Si fem cas als antropòlegs, la veritable alba de la tecnologia humana s'inicià quan alguns dels nostres ancestres protohumans van començar a fer servir eines lítiques per a complementar les funcions del seu cos. Els nostres parents primats i altres espècies de mamífers, i fins i tot d'aus, prefiguren ja, a petita escala, el que seria la capacitat humana de crear eines culturals. 

De vegades, però, aquella imaginació tecnològica es manifestà només en forma de premonicions o de desitjos que encara trigarien milers d'anys a fer-se realitat. Barrejada amb ancestrals creences animistes, aquesta capacitat humana produia de vegades objectes inútils però carregars d'un simbolisme capaç de projectar-se al futur.

Em pregunte si aquesta Pedra voyeur hauria pogut inspirar a Quim Monzó un conte semblant al titulat La força de la voluntat, del magnífic recull El per què de tot plegat.