Tête néo-cubiste

Tête néo-cubiste / ferro i roca calcària / 23,8x9,8x9,8 cm / 2023

De vegades, es fa inevitable revisitar els classics moderns –massa hores fullejant històries de l’art i fent excursions a exposicions antològiques de les avanguardes del segle XX–. Per alguna alquímia secreta, certes peces de ferro o de pedra que fa anys que roden pel taller conspiren i es confabulen per esdevenir una nova constel·lació, i tu momés pots seguir la il·lusió d’una forma que s’imposa i vol materialitzar-se.

Ja no s’escriuen cartes com les d'abans (III)

Ja no s'escriuen cartes com les d'abans (III) /
acrílic sobre tela / 30x21,5 cm / 2023

No deixa de meravellar-me el potencial creatiu dels falsos records, de la distorsió de la memòria, de la fallida en les evocacions. Creia recordar perfectament un vers de Poeta en Nueva York –«¡Ya vienen las hormigas con los pies ateridos!»– amb el qual acompanyar la imatge d'un sobre verd amb un forat de bala a través del qual una comitiva de formigues, símbol de la mort, saquegen una carta imaginària de la darrera nit del poeta granadí. 

Però no, en rellegir el poema, comprove decepcionat que el vers diu: «¡Ya vienen las hormigas y los pies ateridos!». Trobe, sens dubte, més surrealista el fals record, que dota de peus les formigues… I tanmateix, no fa res, la premonició de la mort que plana sobre el poema tot i parlar del naixement de Crist lliga amb l'assessinat del poeta:

«Un pastor pide teta por la nieve que ondula
blancos perros tendidos entre linternas sordas.
El Cristito de barro se ha partido los dedos
en los tilos eternos de la madera rota.

¡Ya vienen las hormigas y los pies ateridos!
Dos hilillos de sangre quiebran el cielo duro.
Los vientres del demonio resuenan por los valles
golpes y resonancias de carne de molusco.

Lobos y sapos cantan en las hogueras verdes
coronadas por vivos hormigueros del alba.
La luna tiene un sueño de grandes abanicos
y el toro sueña un toro de agujeros y de agua.

El niño llora y mira con un tres en la frente,
San José ve en el heno tres espinas de bronce.
Los pañales exhalan un rumor de desierto
con cítaras sin cuerdas y degolladas voces.» 

L’estilita de Paros

L'estilita de Paros

(sèrie Les morades de l'ànima) /

marbre blanc / 31,6x7,2x8,6 cm / 2023

El blau de les onades gronxa la son de l’estilita de Paros, encimbellat a la vora d’un penyassegat de marbre blanquíssim, mentre somia la bellesa demorada de l’instant i la gràcia d’un present etern.