miquelmolla@gmail.com

dissabte, 15 d’agost de 2020

Harpia tridentina

Harpia tridentina / BiC sobre paper / 15x20 cm / 2010

El nostre cinqué col·laborador, Elies Barberà, a hores d'ara consagrat en cos i anima a l'escriptura i a l'escena teatral, ha estat un de tants als que la filosofia ha preparat a consciència per a fer molt millor una altra cosa: assumir la pròpia vocació. Amb la rauxa i el rampell que el caracteritza, va abandonar l'ensopida i confortable vida de docent pels aplaudiments i el reconeixement literari incert. I hem de reconéixer que no li ha anat malament –podeu consultar els detalls de la seua biografia fent un clic sobre el seu nom en negreta–. Vaig conèixer Elies cap a finals de la dècada dels 80, publicava aleshores la La Figa de Pala, un autèntic fanzín anterior a l'autoedició digital, per al qual vaig fer alguna portada. Col·laboracions en llibrets de falles, recitals de contes, aprofitava qualsevol tribuna que se li brindara per amollar les seues ganes d'escriure i actuar. D'aleshores ençà, aquella inclinació juvenil no ha fet més que créixer i afermar-se. Heus ací una mostra.


HARPIA TRIDENTINA
Elies Barberà

Et fa mal? Et fots! Açò ja no s’aguanta i un dels dos ha de ser el valent que ho diga i que prenga la decisió. Faré mitja volta i me n’aniré. Aquesta serà l’última vegada que em veuràs la cara. M’allunyaré de tu i de la teua vida. Et deixaré una marca. Des de la teua posició de víctima tindràs tot el temps del món per imaginar com sóc de monstruosa, tu que ets tan d’agafar paper i boli i passar a net petites venjances personals d’estar per casa. M’animalitzaràs, ja ho sé: pots posar-me alguna cosa de voltor o unes urpes d’àguila, o no, millor, de trident de Posidó. I escriuràs o dibuixaràs l’aventura d’un heroi que lluita contra el monstre. Evidentment, en la teua versió de paper, venç l’heroi. I aniràs corrent als teus amics lletraferits i els mostraràs la teua aventura imaginada. Però ací perdem els dos. Quan va començar a tòrcer-se açò nostre? Això és el que t’hauries de preguntar. I què no hem fet per a poder-ho redreçar. La resta són bagatel·les de mal pagador. Però tu no estàs per reflexionar ni per traure lliçons d’aquest fracàs teu i meu; estàs per inventar històries sobre mi que et facen viatjar a altres mons, a mons que res tenen a veure amb els fracassos. No vull saber com serà el monstre. Sorprén-me. Ja m’ho trobaré. Carregaré amb tot això, no patisques, i em serà ben igual perquè, al cap i a la fi, sóc la dona lliure que fuig d’un mediocre com tu. Però digues alguna cosa, cony d’home! Sempre callat, sempre tan covard. Ai, si parlares com després deixaràs anar el boli!

6 comentaris:

Paco Úbeda ha dit...

Fixeu-vos Miquel, Elíes traslladant el concepte tridentí al Genovés ( "el petit Vaticà" ) recorde el fracàs de les relacions d'uns tios meus. Ell,faldiller declarat volia "reformar" el seu matrimoni; ella, devota practicant, observava la moral católica estrictament. " Sols per procrear" li deia segons l'oracle levític del confessonari. Ell, la va abandonar deixant-li tres ferides, les dels tres fills que ja tenien. El quart va vindre post abandonament.

Vi ha dit...

He fet un comentari però no va. Nova prova...

Vi ha dit...

Ara sí!!! Benvolguts Miquel i Paco, quin gust llegir- vos. Una abraçada estiuenca!!
Vicent

Vi ha dit...

El que deia al comentari que s’ha volatilitzat per l’éter digital és que no veig el sentit de l’acusació d’harpia. Reprenent el relat de Paco, cal parlar de lúcida heroïna?
Salut, amics!

Vi ha dit...

Ja ho sé. Enllaçant els dos relats, la forqueta amb forma de dona és la Santa mare esglèsia, el trident, la santíssima Trinitat, i el cor, la innocència de la sexualitat. ;-)

Alejandro Santiago Oltra Sangenaro ha dit...

Molt apropiada i amb paral·lelismes clars, al meu parer, l'anècdota de Paco. L'última interpretació de Vi, la veritat és que encara no l'acabe de veure palesa totalment (potser siga cosa meua i d'aquestes hores d'intempestivitat). El diubuix, siga com siga, se m'antulla (crec que és correcta l'expressió, però corregiu-me si no és així, per favor)... Se m'antulla misteriós, si no místic, i en alguns aspectes fins i tot lovecraftià o poeà.

Sotto voce (sèrie Lutheries)

Sotto voce (sèrie Lutheries)
Anvers, tècnica mixta, 40x40 cm, 2010

Serigrafia Socorreta

Serigrafia Socorreta
Serigrafia a 4 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Filantròpica generositat

Filantròpica generositat
Serigrafia a 5 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Tríptic De tot cor

Tríptic De tot cor

Ciutat despintada

Ciutat despintada
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Senso unico

Senso unico
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat de cendra

Ciutat de cendra
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Carrer blanc

Carrer blanc
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Pàtria vençuda

Pàtria vençuda
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat amb forat

Ciutat amb forat
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Suspicious city

Suspicious city
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Colomers

Colomers
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2004

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Hortus rethoricae

Hortus rethoricae
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Saetabis' game

Saetabis' game
Mixta sobre cartó, 30x30 cm, 2006

Pintura X-1707

Pintura X-1707
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2006

Ciutat de zinc

Ciutat de zinc
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2008

Ideales I

Ideales I
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Ideales II

Ideales II
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Sea of freedom

Sea of freedom
Acrílic sobre llenç, 50x50 cm, 2008

Numerologi 5

Numerologi 5
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 7

Numerologi 7
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 9

Numerologi 9
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 8

Numerologi 8
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm