 |
| Catifa urbana / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2015 |
Sovint he jugat amb la idea que feia il·lustracions de cobertes de llibres que encara ningú no havia escrit, però que algun dia arribarien a tenir autor. D'alguna manera, aquesta sèrie de col·laboracions que em brinda l'amistat amb un bon grapat de lletraferits generosos acompleix, en part, aquella fantasia.
Aquesta tercera "companyonia" va a càrrec d'Antoni Martínez Revert, mestre de cerimònies, poeta de borgià tríptic, cronista de la veu de la memòria, assagista de bellveriana impremta, agitador cultural inassequible al desalé, director teatral en bicicleta, editor, celebrador del cant estellesià, doctor, catedràtic de llengua castellana, regidor d'ajuntament democràtic, confrare golafre o llépol i moltes altres coses, però sobretot amic dels seus amics.
CATIFA URBANA
Antoni Martínez Revert
Has dit urbana? Humana diria jo, com la pell clavillada, bella xarxa del laberint que ni té entrada ni sortida, catifa trepitjada on ningú no ha perdut cap clau, que l’han tirada. Catifa màgica hauria estat si aquesta fora la clau que obri tots els panys, però potser no n’obre cap, perquè notícia hauria si algú encertara a obrir la porta que l’acull.
És com un etern acomiadament, l’has trobada, esmerces mitja vida al laberint i amb gran desistiment la deixes al terra, sabedor que altres mans celebraran el fet màgic de l’encontre, ignorant, com tu, que l’alegria, el goig, la llum i el bes són un miratge en el camí d’accés a la cambra, quan ens vantàvem d’haver trobat l’entrada al paradís.
Cada intent amaga un adéu i el soliloqui t’aclareix aquell pressentiment de solitud que embolcallàvem de miracles i projectes i gaudis compartits, mentre ni el temps ni el món podien amb nosaltres.
Aquesta tercera "companyonia" va a càrrec d'Antoni Martínez Revert, mestre de cerimònies, poeta de borgià tríptic, cronista de la veu de la memòria, assagista de bellveriana impremta, agitador cultural inassequible al desalé, director teatral en bicicleta, editor, celebrador del cant estellesià, doctor, catedràtic de llengua castellana, regidor d'ajuntament democràtic, confrare golafre o llépol i moltes altres coses, però sobretot amic dels seus amics.
CATIFA URBANA
Antoni Martínez Revert
Has dit urbana? Humana diria jo, com la pell clavillada, bella xarxa del laberint que ni té entrada ni sortida, catifa trepitjada on ningú no ha perdut cap clau, que l’han tirada. Catifa màgica hauria estat si aquesta fora la clau que obri tots els panys, però potser no n’obre cap, perquè notícia hauria si algú encertara a obrir la porta que l’acull.
És com un etern acomiadament, l’has trobada, esmerces mitja vida al laberint i amb gran desistiment la deixes al terra, sabedor que altres mans celebraran el fet màgic de l’encontre, ignorant, com tu, que l’alegria, el goig, la llum i el bes són un miratge en el camí d’accés a la cambra, quan ens vantàvem d’haver trobat l’entrada al paradís.
Cada intent amaga un adéu i el soliloqui t’aclareix aquell pressentiment de solitud que embolcallàvem de miracles i projectes i gaudis compartits, mentre ni el temps ni el món podien amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada