Micciogínia / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2022 |
dimarts, 22 de novembre del 2022
dilluns, 14 de novembre del 2022
La vida cargolada
Pluja / acrílic sobre cartó / 19,2x19,2 cm / 2022 |
Naip / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2021 |
Causar-se d'esperar / roca calcària i ceràmica / 6,7x8x10 cm / 2017 / col·lecció de Daniel P. Grau |
Tors enamorat (detall) / roca calcària tallada / 91x34,7x30,3 cm / 2022 |
Germinal amb cargol / roca calcària, marbre i ferro / 47,5x7,1x10 cm / 2022 |
Contràriament als cactus, els caragols de les meues pintures, dibuixos i escultures, són metàfores perfectes de la vida resistent, de l'enquistament de la vida. No transmeten hostilitat. Dins la seua espiral protectora, esperen pacientment l'adveniment de temps més propicis.
dimecres, 9 de novembre del 2022
La memòria de les coses
El proper dimecres 23 de novembre, a la Sala d'Adults de la Biblioteca de Xàtiva, a les 19:00 h, tindrà lloc la presentació del llibre La memoria de las cosas, de Juan Tormo, autor de la part literària, i Miquel Mollà, autor de la part gràfica. L'acte correrà a càrrec del professor de filosofia Francesc Martínez Tolosa i comptarà amb la presència de l'editor Francisco Pérez, de Ediciones Babilonia, i els autors.
Amb la fi de la presentació quedarà inaugurada l'exposició La memòria de les coses, que mostrarà, entre altres obres de l'artista plàstic Miquel Mollà, els originals de les il·lustracions del llibre. La mostra podrà ser visitada a l'esmentada Sala d'Adults fins al 7 de gener de 2023.
dilluns, 7 de novembre del 2022
La Parca
La Parca / BiC i acrílic sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2022 |
De les seues vuit novel·les, esmentaré Pels ulls de Lucrècia i Les veus del més enllà, totes dues publicades per l'editorial Tabarca i vinculades a Xàtiva. Ha escrit també un grapat de contes infantils apareguts en diverses editorials, entre els quals vull distingir el recull Mare, contam un conte, que imagine que té per a ella un significat especial. Amb un CLIC ACÍ pots consultar una nota biobibliogràfica més completa sobre la nostra col·laboradora i la seua obra literària.
LA PARCA
Adela Ruiz Sancho
El cordó umbilical que va unint les vides de tots els éssers que van sorgint i van prenent consciència i consistència, va avançant, va allargant-se, va creixent i va embolicant-se per tot arreu.
És un cordó que connecta qualsevol ésser amb tots els altres en una existència singular, tan peculiar que plena de misteri cada moment viscut, cada situació ideada, creada, experimentada i finada.
Tot element que naix, apareix per alguna raó, tot ocorre per algun motiu, qualsevol indici d’unió entre els diversos organismes està regulat pel fil conductor originari, el cordó umbilical entre el principi dels temps i la vida… No s’acaba mai, encara que es talle, encara que el partisquen a propòsit, es torna a unir, es relliga, ell mateix es regenera, li coste el que li coste, malgrat que la dificultat trobada supere la possibilitat de regeneració. És una canalització de vida, significa la materialització de la força, és la plasmació de l’activitat, la visió de l’energia; és una actuació contraposada a l’ocàs, a la feblesa i a la mort…
Amb tot, quan ningú no s’ho espera, apareix un monstre enorme, amb unes urpes enverinades, amb uns ulls sagnants, amb una gran boca d’on surt una gran tisora, forta, irresistible i contundent: la Parca…
Es fa fosc i regna el silenci...
És un cordó que connecta qualsevol ésser amb tots els altres en una existència singular, tan peculiar que plena de misteri cada moment viscut, cada situació ideada, creada, experimentada i finada.
Tot element que naix, apareix per alguna raó, tot ocorre per algun motiu, qualsevol indici d’unió entre els diversos organismes està regulat pel fil conductor originari, el cordó umbilical entre el principi dels temps i la vida… No s’acaba mai, encara que es talle, encara que el partisquen a propòsit, es torna a unir, es relliga, ell mateix es regenera, li coste el que li coste, malgrat que la dificultat trobada supere la possibilitat de regeneració. És una canalització de vida, significa la materialització de la força, és la plasmació de l’activitat, la visió de l’energia; és una actuació contraposada a l’ocàs, a la feblesa i a la mort…
Amb tot, quan ningú no s’ho espera, apareix un monstre enorme, amb unes urpes enverinades, amb uns ulls sagnants, amb una gran boca d’on surt una gran tisora, forta, irresistible i contundent: la Parca…
Es fa fosc i regna el silenci...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)