 |
De dos en dos / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2015
|
En la línia de les col·laboracions que hem encetat amb amics lletraferits que visten amb paraules les imatges i amplien el seu univers de possibles significats, correspon en aquesta ocasió al filòsof versat en micologies i rellotges de sol Francesc Martínez Tolosa proporcionar el contrapunt literari a aquest De dos en dos:
L'AVI I JO
Francesc Martínez Tolosa
L’avi sempre portava, en una de les butxaques, el dos de copes i una agulla travessera tancada embolicats en un mocador gastat i vell. El significat dels objectes mai me'l va voler dir fins que una vesprada vam seure en unes pedres prop de la séquia. Era el seu lloc favorit per descansar de les caminades que cada dia féiem entre bancals de conreus i de tarongers. Va treure el mocador, el va desplegar i em va mostrar la carta i l’agulla travessera tancada. Va estirar la mà amb els dos objectes i me’ls va passar.
El vaig veure cansat com mai. Feia escassament un més que havia mort l'àvia.
Li vaig preguntar per què m'ho donava i em va respondre: "Et donarà sort en la vida. A més, la vida és un embolcall que té a dins una relació amorosa que cal atrapar i lligar per sempre, sense foradar-la. Simplement l'has de subjectar. Si gires la carta, tot i que sembla simètrica, el dos de copes no ho és, i la simetria de la parella es trenca i mor. Cal mantenir-la recta i ferma amb l'agulla. Els meus dies s'acaben i vull fer-te un regal. Tu saps què vol dir anar sempre cap endavant de dos en dos, saps què és amar. Pensa en l’àvia i en mi".
Ja en les meues mans, va obrir la travessera, va baixar el cap i es va quedar com dormint.
