miquelmolla@gmail.com

diumenge, 26 de juliol de 2020

De dos en dos

De dos en dos / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2015

En la línia de les col·laboracions que hem encetat amb amics lletraferits que visten amb paraules les imatges i amplien el seu univers de possibles significats, correspon en aquesta ocasió al filòsof versat en micologies i rellotges de sol Francesc Martínez Tolosa proporcionar el contrapunt literari a aquest De dos en dos:


L'AVI I JO
Francesc Martínez Tolosa

L’avi sempre portava, en una de les butxaques, el dos de copes i una agulla travessera tancada embolicats en un mocador gastat i vell. El significat dels objectes mai me'l va voler dir fins que una vesprada vam seure en unes pedres prop de la séquia. Era el seu lloc favorit per descansar de les caminades que cada dia féiem entre bancals de conreus i de tarongers. Va treure el mocador, el va desplegar i em va mostrar la carta i l’agulla travessera tancada. Va estirar la mà amb els dos objectes i me’ls va passar.

El vaig veure cansat com mai. Feia escassament un més que havia mort l'àvia.

Li vaig preguntar per què m'ho donava i em va respondre: "Et donarà sort en la vida. A més, la vida és un embolcall que té a dins una relació amorosa que cal atrapar i lligar per sempre, sense foradar-la. Simplement l'has de subjectar. Si gires la carta, tot i que sembla simètrica, el dos de copes no ho és, i la simetria de la parella es trenca i mor. Cal mantenir-la recta i ferma amb l'agulla. Els meus dies s'acaben i vull fer-te un regal. Tu saps què vol dir anar sempre cap endavant de dos en dos, saps què és amar. Pensa en l’àvia i en mi".

Ja en les meues mans, va obrir la travessera, va baixar el cap i es va quedar com dormint.

dilluns, 20 de juliol de 2020

La porta de l'aigua

La porta de l'aigua / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2017

Un cop eixida de les mans de l'artista, l'obra s'exposa a hermenèutiques i verbalitzacions que potser ell ni tan sols havia sospitat, i que no per això deixen de ser valuoses. La imatge i el text s'enriqueixen mútuament. És la intersecció de dos universos paral·lels que dialoguen i s'expandeixen.

En aquest cas, l'amic i filòsof Juan Tormo du la imatge al seu terreny en un text homònimament divers, que espere us agrade:


LA PORTA DE L’AIGUA
Juan Tormo

“El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edén perquè el cultivara i el guardara. I li va donar aquest manament:
—Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no menges del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, peruè el dia que en menges, tingues per cert que moriràs” (Gènesi 2:15-17) 

Entre tots els relats sobre l’origen de la humanitat, potser va ser aquest refús, la major portada possibble als nassos de l’éser humà. Ni més ni menys que la definitiva expulsió d’un Paradís que era d’aigua.

Fer servir com a argument per a aquesta expulsió una excusa tan simple com l’incumpliment d’una ordre arbitrària, que al seu torn quebrantava l’afany humà per saber i traure a la llum el que és amagat, no deixa en molt bon lloc qui exerceix el poder per a reprimir la curiositat amb tanta fermesa. 

Potser ens puga quedar el consol d’entreveure que és poc probable que, en un entorn d’aparença tan amable, sense excessos ni passions, sense penes ni resistències, haguessem aconseguit desenvolupar-nos com a humans.

La pau va nodrint la mansuetud, car, sadollat de facilitats, fins i tot un humà bel·licós deixa de llançar-se sobre si mateix. Un panorama aquest, al qual fins i tot un ficus benjamina sembla dur una vida més audaç i més entusiasmada que aquests lànguids personatges del Paradís. Com de monòtona se’ns presenta la història sense intrigues ni traïcions!

És tremendament infantil, però de vegades la prohibició funciona com el millor reclam. Dir a un nen “recorda, pots jugar per tota la casa, però mai no hauràs d’obrir aquesta porta” significa assegurar que no hi haurà un joc millor que dedicar-se a investigar sobre allò que s’hi amaga.

Però és aquest potser el relat més versemblant per a explicar la pròpia història de la humanitat? ¿O és possible intuir que aquest ha estat el relat que ens hem inventat els humans per a justificar la dissolució dels vincles amb un Déu autoritari? Em referisc a la consrtucció d’un relat on l’humà apareix com a víctima d’una ruptura, d’una expulsió, que certament desitjava. ¿Un ens omnipotent temerós de si s’obri una porta? ¿Un ens omniscient enredant els humans perquè caiguen en la temptació?

Quan ha de ser forçada una porta que ens barra el pas? ¿És prou argument per a no fer-ho el dret a la privacitat, l’explícita prohibició? ¿És prou argument per a fer-ho la curiositat? ¿Hem d’intentar obrir totes les portes que trobem tancades? ¿Potser tenim sempre la clau per obrir-les? 

¿I si no hi hagués més porta que aquella que la ment construeix?

La recerca d’un nen que desitja desvelar qualsevol secret, sempre es troba immersa en la seriositat i en l’absència de culpa. 
Travessar ara la porta de l’aigua exigeix tancar els ulls, precisament per veure, confiat però despert, qui ets sense màscares. Res no t’aproparà més a tu mateix que saber interpretar l’enigma. Comprens? Sols es tracta de mullar-te…

Tanque els ulls confiat i travesse la porta.

Camine per territoris inhospits sense cap consciència d’estar travessant fronteres. Qualsevol barrera que no siga riu, muntanya o sima està construïda amb llenguatge. Les paraules mullades s’esvaeixen en perdre el seu fonament, que no és altre que el fràgil pacte que les sosté.

Per això, en caminar sobre les tonalitats d’un paisatge natural i frondós, és fàcil arribar a pensar que aquells llindars dels quals m´havien parlat han deixat d’existir.

Sols barrancs, rierols o abismes enumeren els únics senyals que veritablement seveixen per a no perdre la drecera. Seguisc el recorregut, atent a les marques, per tal de no oblidar d’on vinc.

Sé que mai un mur no pot sorgir enmig d’una tapida selva. Una muralla nolmés pot ser construïda enmig de la nuesa. Els seus fonaments exigeixen buidar l’espai fèrtil per tal de reomplir-lo d’estèril estupidesa.

Tota porta marca un límit. Pot ser utilitzada per a defensar la propietat, però també com a mur que impedeix la llibertat, pot ser llindar que travessar o meta on arribar. Per a l’amor, són altres els passos a recórrer.

Travessar portes també ens permet imaginar que progressem en transitar el temps viscut. Seqüenciem, així, els passos per sentir que recorrem un camí amb sentit.

És aquest un estrany ball de màscares en un il·luminat Versalles. Al grandiós saló dels espills, la imatge reflectida ens reté un instant. Assagem gestos afectats per poder-nos creure capaços de tot, però sabem que, en sortir d’allí, tot s’esvairà. Potser per això els humans vam aprendre a romandre a la vora de l’aigua, perquè sols reflectits en la seua quietud podem observar la bellesa de l’efímer poder.

Entotsolats davant aquest fràgil espill, descobrim que hi ha prou amb un lleuger ventijol per mostrar-nos la desconnexió amb tot el que és tangible. L’aigua en moviment dilueix qualsevol porta, també tots els nostres anhels.

[Text revisat i reconstruït el 4 de desembre de 2022 a partir de la primera versió sobre La porta de l’aigua que va ser publicada en aquest blog el 20 de juliol de 2020]

dimarts, 14 de juliol de 2020

Llum de retorn de barca


Poca mar / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2020
Potser t'hauries estimat més, a la manera d'Ausiàs, un dibuix "veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar" o, si més no, un "pren-me enaixí com al patró que en platja té sa gran nau e pensa haver castell". Però els vents del món t'han conduït fins aquesta reclosa cala de blanca porcellana amb una escassa pinzellada de la immensitat blava dels oceans. Assegut a la vora del mur amb micer Espriu, el caminant recita com una lletania inacabable les Cançons de la roda del temps: "A l'or caminat del dia, llum de retorn de barca".

diumenge, 5 de juliol de 2020

Màscares

Màscara de cíclop borni / BiC sobre paper / 14,5x25 cm / 1999

Les màscares no són només un aditament indumentari propi de Carnestoles, són inexcusables en la vida diària. No hem aprés a suportar els altres tal com són i això ens obliga a buscar la nostra disfressa, tan exclusiva com puga ser, que ens faça presentables i alhora distingits.

De fa temps, jo he triat un full de paper camaleònic, polimorf, per amagar la meua deformitat de cíclop. La màscara és art i l'Art és una màscara. Feu per triar la vostra.

Sotto voce (sèrie Lutheries)

Sotto voce (sèrie Lutheries)
Anvers, tècnica mixta, 40x40 cm, 2010

Serigrafia Socorreta

Serigrafia Socorreta
Serigrafia a 4 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Filantròpica generositat

Filantròpica generositat
Serigrafia a 5 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Tríptic De tot cor

Tríptic De tot cor

Ciutat despintada

Ciutat despintada
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Senso unico

Senso unico
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat de cendra

Ciutat de cendra
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Carrer blanc

Carrer blanc
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Pàtria vençuda

Pàtria vençuda
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat amb forat

Ciutat amb forat
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Suspicious city

Suspicious city
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Colomers

Colomers
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2004

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Hortus rethoricae

Hortus rethoricae
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Saetabis' game

Saetabis' game
Mixta sobre cartó, 30x30 cm, 2006

Pintura X-1707

Pintura X-1707
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2006

Ciutat de zinc

Ciutat de zinc
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2008

Ideales I

Ideales I
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Ideales II

Ideales II
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Sea of freedom

Sea of freedom
Acrílic sobre llenç, 50x50 cm, 2008

Numerologi 5

Numerologi 5
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 7

Numerologi 7
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 9

Numerologi 9
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 8

Numerologi 8
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm