 |
| La Parca / BiC i acrílic sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2022 |
De les seues vuit novel·les, esmentaré Pels ulls de Lucrècia i Les veus del més enllà, totes dues publicades per l'editorial Tabarca i vinculades a Xàtiva. Ha escrit també un grapat de contes infantils apareguts en diverses editorials, entre els quals vull distingir el recull Mare, contam un conte, que imagine que té per a ella un significat especial. Amb un CLIC ACÍ pots consultar una nota biobibliogràfica més completa sobre la nostra col·laboradora i la seua obra literària.
LA PARCA
Adela Ruiz Sancho
El cordó umbilical que va unint les vides de tots els éssers que van sorgint i van prenent consciència i consistència, va avançant, va allargant-se, va creixent i va embolicant-se per tot arreu.
És un cordó que connecta qualsevol ésser amb tots els altres en una existència singular, tan peculiar que plena de misteri cada moment viscut, cada situació ideada, creada, experimentada i finada.
Tot element que naix, apareix per alguna raó, tot ocorre per algun motiu, qualsevol indici d’unió entre els diversos organismes està regulat pel fil conductor originari, el cordó umbilical entre el principi dels temps i la vida… No s’acaba mai, encara que es talle, encara que el partisquen a propòsit, es torna a unir, es relliga, ell mateix es regenera, li coste el que li coste, malgrat que la dificultat trobada supere la possibilitat de regeneració. És una canalització de vida, significa la materialització de la força, és la plasmació de l’activitat, la visió de l’energia; és una actuació contraposada a l’ocàs, a la feblesa i a la mort…
Amb tot, quan ningú no s’ho espera, apareix un monstre enorme, amb unes urpes enverinades, amb uns ulls sagnants, amb una gran boca d’on surt una gran tisora, forta, irresistible i contundent: la Parca…
Es fa fosc i regna el silenci...
És un cordó que connecta qualsevol ésser amb tots els altres en una existència singular, tan peculiar que plena de misteri cada moment viscut, cada situació ideada, creada, experimentada i finada.
Tot element que naix, apareix per alguna raó, tot ocorre per algun motiu, qualsevol indici d’unió entre els diversos organismes està regulat pel fil conductor originari, el cordó umbilical entre el principi dels temps i la vida… No s’acaba mai, encara que es talle, encara que el partisquen a propòsit, es torna a unir, es relliga, ell mateix es regenera, li coste el que li coste, malgrat que la dificultat trobada supere la possibilitat de regeneració. És una canalització de vida, significa la materialització de la força, és la plasmació de l’activitat, la visió de l’energia; és una actuació contraposada a l’ocàs, a la feblesa i a la mort…
Amb tot, quan ningú no s’ho espera, apareix un monstre enorme, amb unes urpes enverinades, amb uns ulls sagnants, amb una gran boca d’on surt una gran tisora, forta, irresistible i contundent: la Parca…
Es fa fosc i regna el silenci...
1 comentari:
I per tant:
Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada humà és un bocí del continent,una part de la terra;
...
...la mort de qualsevol persona m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això no preguntes mai per qui toquen les campanes?:
Toquen per tu.
John Donne
Publica un comentari a l'entrada