 |
| Negre sobre negre / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2022 |
Àlvar Vanyó i Sanç (la Llosa de Ranes, 1968), que ens brinda aquesta trenta-dosena col·laboració, és llicenciat en Filologia Catalana. Després d'uns anys a Barcelona, actualment, fa de professor de l'assignatura deValencià, Llengua i Literatura a l'IES Josep de Ribera, de Xàtiva.
La nostra coneixença ve de lluny, dels anys del seu batxillerat, quan vaig tenir el plaer de fer de professor substitut de Filosofia d'ell i d'una colla d'alumnes entregats al gaudi d'aprendre. Després vam tornar a coincidir a Edicions del Bullent, ell d'autor, membre de consell assessor de col·lecció i corrector, i jo de dissenyador. Seu i de Daniel P. Grau, és l'antologia 69 poemes d'amor, un recull temàtic i raonat de poemes amorosos de Vicent Andrés Estellés. Una estupenda introducció a la lírica estellesiana que va per la 6a edició.
NEGRE SOBRE NEGRE
La nostra connexió amb la pintura negra també ve de lluny, dels anys de la catastròfica Operació Cúmul Gruixut, una “acció propagandística” pasada per aigua. Com en la pintura de Malèvitx, la negror pot tenir molts matisos i facetes, fins i tot en prosa.
NEGRE SOBRE NEGRE
Àlvar Vanyó i Sanç
Tens tot el cos tens. El cotxe s'atura a pocs metres. No es veu ningú pel carrer. La nit és entrada. Els altres no s'hi atreveixen. Ho hauràs de fer tu. Hauràs de ser tu qui córrega el risc. Obres la porta de darrere, el pot de pintura és a les teues mans i no tremoles, cal ser ràpid, no titubejar, i arranques a córrer cap a la paret impol·luta que et disposes a macular, a esborrar cada una de les línies de la discòrdia, mentre la llum tènue, hipnòtica, alienant, de la lluna et crida reflectida en la façana, et sedueix la blancor virginal del llenç per estrenar, la cal·ligrafia sanguina de temps pretèrits, i et perds entre tenebres, cabòries que no són les teues, han mentit tant, ens menteixen tant… i al postrem pas llances tot el seu odi, inoculat durant segles, contra el seu propi mur, la pintura s'escampa de biaix i regalima avall com un record fal·laç, no són res ja, el temps esborra l'instant. Fosa a negre.
La fosca queia feixuga damunt l'Albereda aquella nit calda d'estiu. Feia dies que ho havien estat preparant, res no podia faltar i no va fallar res. De lluny estant es percebia la quietud de l'asfalt, testimoni silent del que anava a esdevenir-se. Tres joves que s'acostaven entre les cases dorments creien que canviaven el món, ho anhelaven. El primer… Un cotxe es va fondre en la negror de la nit amenaçant i mai no va tornar enrere. El somni d'una nit va acabar esdevenint malson. Fosa a negre.
Aquesta passada matinada, uns desconeguts han llançat pintura sobre la façana d'un bar de la localitat i seguidament han fugit en un vehicle que no ha pogut ser identificat. Se sospita que aquest acte vandàlic té rerefons polític perquè es dona la circumstància que únicament s'ha malmés el mapa d'Espanya que decorava l'entrada al local. No se n'ha pogut determinar l'autoria.
Redacció-1987
PS: 2day's pain! 🙁 22
Tens tot el cos tens. El cotxe s'atura a pocs metres. No es veu ningú pel carrer. La nit és entrada. Els altres no s'hi atreveixen. Ho hauràs de fer tu. Hauràs de ser tu qui córrega el risc. Obres la porta de darrere, el pot de pintura és a les teues mans i no tremoles, cal ser ràpid, no titubejar, i arranques a córrer cap a la paret impol·luta que et disposes a macular, a esborrar cada una de les línies de la discòrdia, mentre la llum tènue, hipnòtica, alienant, de la lluna et crida reflectida en la façana, et sedueix la blancor virginal del llenç per estrenar, la cal·ligrafia sanguina de temps pretèrits, i et perds entre tenebres, cabòries que no són les teues, han mentit tant, ens menteixen tant… i al postrem pas llances tot el seu odi, inoculat durant segles, contra el seu propi mur, la pintura s'escampa de biaix i regalima avall com un record fal·laç, no són res ja, el temps esborra l'instant. Fosa a negre.
La fosca queia feixuga damunt l'Albereda aquella nit calda d'estiu. Feia dies que ho havien estat preparant, res no podia faltar i no va fallar res. De lluny estant es percebia la quietud de l'asfalt, testimoni silent del que anava a esdevenir-se. Tres joves que s'acostaven entre les cases dorments creien que canviaven el món, ho anhelaven. El primer… Un cotxe es va fondre en la negror de la nit amenaçant i mai no va tornar enrere. El somni d'una nit va acabar esdevenint malson. Fosa a negre.
Aquesta passada matinada, uns desconeguts han llançat pintura sobre la façana d'un bar de la localitat i seguidament han fugit en un vehicle que no ha pogut ser identificat. Se sospita que aquest acte vandàlic té rerefons polític perquè es dona la circumstància que únicament s'ha malmés el mapa d'Espanya que decorava l'entrada al local. No se n'ha pogut determinar l'autoria.
Redacció-1987
PS: 2day's pain! 🙁 22
1 comentari:
Malmetre el mapa d'Espanya! I Portugal? Es va salvar del negre titan-lux o li va regalimar cella i ull avall a la manera d'un rímel aigualit pel plor? Sempre ens quedarà Portugal! (P.S. "si no li pega, li diu")
Publica un comentari a l'entrada