El proper 2 de maig el Col·legi Públic de Formació de Persones Adultes de Xàtiva, amb motiu dels 40 anys d'activitat de la institució, procedirà a la inauguració d'una escultura en honor del Conseller Francesc Bosch i Morata, l'insigne xativí que dóna nom al Centre.
Quan un artista rep l’encàrrec de realitzar una obra que haurà d’integrar-se dins un determinat entorn físic i simbòlic –suportar la càrrega semàntica d’una simbologia prèvia– és poc freqüent que el resultat siga immediat. El més probable és que el seu pensament sure durant dies, o potser setmanes, en el mar d’associacions mentals que hauran generat les idees i els motius que li havien estat exposats. Tota la seua tasca haurà de començar llavors per confiar en què aquella deriva inicial acabarà cristal·litzant, dins un termini raonable, en una proposta il·lusionant per als promotors de l’obra i per a l’artista. En el cas que ens ocupa i segons els esbossos del dietari de treball, entre el 20 i el 28 de març de 2018, la idea de com havia de ser l’escultura s’havia estabilitzat i havia arribat l’hora de treballar aquella estructura en volum.
De l’entrevista inicial amb la Directiva del CPFPA Francesc Bosch i Morata (Paqui Torrox i Pep Aparicio), vaig eixir amb la clara consciència que era un honor i una gran responsabilitat cívica erigir una escultura a la memòria d’un abanderat del valencianisme polític dels anys de la Segona República, un lluitador per la recuperació de la cultura dels valencians que dissortadament va haver de seguir el camí del exili i el record del qual calia reivindicar. Que el Centre duga el nom d’aquest xativí ill·lustre no és gratuït sent com fou un dels principals responsables polítics de la signatura de les Normes del 32 i de la creació d’institucions fonamentals per al redraçament de la nostra cultura que han estat el germen de l’actual Conselleria d’Educació, l’Academia de la Llengua o la Biblioteca Valenciana. “Aquests darrers 40 Anys d’Educació Popular a Xàtiva” tenen, doncs, un deute molt important amb el Conseller Francesc Bosch i Morata.
A aquella impressió inicial calia afegir l’agradable sorpresa del lloc on es pretenia ubicar l’obra: enmig del pati principal d’un espai arquitectònic en desnivell resolt mitjançant un joc de terrasses connectades per escales. Una joia, malgrat que això ens plantejara el maldecap de pensar com poder accedir-hi amb la peça. Aquest espai em va suggerir des del primer moment una escultura en forma de torre, de tòtem o de talaia. Pensava en models com El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, d’Alberto Sánchez, (que presideix l’accés al Museu Reina Sofia de Madrid) o Dona i ocell, de Joan Miró (ubicada a l’antic Parc de l’Escorxador de Barcelona). Potser la proximitat dels arbres que voregen la terrassa em recomanava aquella forma.
Va ser uns dies després que va començar a imposar-se’m la idea d’una metàfora vegetal: una flor com a culminació d’un procés de creixement i com una ofrena. Molt més tard, quan ja l’escultura va estar feta, va arribar la troballa del nom per a la peça que he considerat definitiu: L’Esqueix. En art no és del tot cert que el nom no faça la cosa, almenys en part. En fixar els conceptes, les paraules ens obliguen a pensar l’obra des d’un determinat angle i això és important per a capir-ne el significat. Un esqueix és, com tots sabem, una porció d’un ésser viu que té la virtut de regenerar un ésser viu autònom idèntic genèticament a aquell del qual procedeix. L’Esqueix vol ser, doncs, una metàfora de l’educació com una tasca de cara al futur. D’Alguna manera aquesta institució que avui ens acull, aquests “40 Anys d’Educació Popular a Xàtiva”, són un “esqueix” de la vida i obra de Francesc Bosch i Morata.
No vull deixar passar l’ocasió de comentar un detall esotèric que ajude a entendre el significat dels quatre mòduls que conformen la tija que sosté la flor circular al cim de l’estructura. En el concepte d’aquesta obra hi ha alguns múltiples de quatre: A la tomba de Francesc Bosch i ha escrit el leitmotiv familiar “Sempre els quatre”, són quatre les dècades d’educació popular les que se celebren i és quàdruple l’heràldica del nostre poble.
Caldria continuar, encara que fos sumàriament i per deixar-ne constància, amb la ressenya del que ha estat el procés de creació i realització de l’obra.
Després de la fase inicial de pluja d’idees, va arribar l’hora de treballar una maqueta en cartó i fusta, que vaig rematar amb una capa de roig anglés, per tal de suggerir la pàtina que finalment hauria de tenir l’acer corten una vegada oxidat. Segons les fotografies, ja estava enllestida el 5 d’abril de 2018 i, el 27 d’aquest mateix més, la presentava acompanyada d’una imatge en què se simulava l’escultura al seu emplaçament. Després va seguir la laboriosa tasca de mesurar i dibuixar a l’ordinador per tal de facilitar el procés d’escalat i el tallat làser de les peces.
A la vista d’aquests sondeigs i d’altres referències, vaig decidir encomanar el procés de tallat làser de les planxes d’acer a la metalúrgica FERJOVI, de la Llosa de Ranes, mentre que del procés d’ensamblat, soldadura i transport hauria d’encarregar-se el taller de Carlos Julbe i el seu Pare Rafael, dos ferrers experimentats i de llarga tradició en l’ofici. Vull agrair des d’ací la labor immensa de la seua saviesa artesanal, que s’ha volcat en la realització d’aquest treball amb la il·lusió d’una cosa pròpia.
Al més de febrer de 2019, encaravem la recta final: es feia el tallat de les pecés segons els patrons digitals i començava al taller del carrer la Reina la dura tasca muntatge i soldadura, que va continuar a la ubicació definitiva de l’escultura al pati del col·legi.
Finalment, completat el procés d’ensamblatge el 21 de febrer, vam poder donar-li la pinzellada final: la pàtina d’oxidació superficial, que havia de proporcionar a l’obra l’acabat i l’aspecte que ara té i que esperem que conserve per molt anys.
1 comentari:
Preciós!
Publica un comentari a l'entrada