 |
| La vida resistent / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2025 |
El xiquet, el jove, l'home fet de trenta anys que vas ser, jauen al davall d'una vida que es recargola. Cada nova revolució embolcalla l'anterior i l'enfonsa en la foscor de l'espiral. Coneix la ciència geològica alguna forma d'estratigrafia cargolada? Protegeix els teus secrets de les malures d'aquest món feréstec. Protegeix-te fins i tot de tu mateix.
 |
| Cave canem, el gos del Guerreret de Moixent / roca calcària, alumini i ferro aluminitzat / 26,6×20,8×14,8 cm / 2025 |
 |
| El somni de Babel / alumini i roca calcària / 102x24,3×23,5 cm / 2025 |
EL SOMNI DE BABEL
La torrassa es retallava fàl·licament esponerosa sobre l'horitzó mesopotàmic. Els nuvols semblaven cada dia més a tocar de mà. Les grues xerricaven amb alegria aixecant totxos i pedres del solixent a la posta. Tot feia presagiar que en pocs anys s'arribaria al Regne Superior. Podrien deturar el malson dels llamps, les tempestes i les inundacions que el rancuniós i venjatiu Enlil descarregava amb fúria sobre els pobres mortals que s'arrosseguen per la terra entre els dos rius.
Aquest déu gelós, però, tement un assalt imminent als Cels, no es va quedar de braços plegats. Un dia sí i l’altre també, li calfava l’orella al Senyor Anu, l’Amo de Tot, amb una lletania interminable de tota mena de conseqüències nefastes que se seguirien contra la seua suprema senyoria.
Al remat, va encertar a reblar el clau: si allò continuava, qui sap si no portaria al seu derrocament, els mortals s’ensenyoririen del Cels. Anu va consentir a posar remei.
Així doncs, Enlil va convocar d’urgència el cap del seu servei d’intel·ligència per trobar la manera més adient, efectiva i discreta de desbaratar la gosadia arquitectònica dels mesopotàmics. Després de refusar perverses maquinacions per massa oneroses, es va acordar que n’hi hauria prou a aconseguir que els rebels deixaren de parlar la mateixa llengua, de manera que quan un digués figues l’altre entengués bacores.
Les comandes de material d’obra van esdevenir confuses i les ordres dels mestres d’obra no eren enteses pels peons. En poc temps la desorganització va ser total. I, a la fi, el grandiós projecte va ser abandonat, amb gran satisfacció i sornegueria dels déus. Una vegada més, les forces celestials havien aconseguit doblegar l’orgull i l'atreviment dels ingenus mortals.
 |
| Pedra d'Edith Lot / roca calcària tallada / 12,5×13,5×8,5 cm / 2025 |
 |
| El missatger / BiC sobre paper / 13,5×13,5 cm / 2025 LAS MOSCAS Antonio Machado Vosotras, las familiares, inevitables golosas, vosotras, moscas vulgares, me evocáis todas las cosas. ¡Oh, viejas moscas voraces como abejas en abril, viejas moscas pertinaces sobre mi calva infantil! ¡Moscas del primer hastío en el salón familiar, las claras tardes de estío en que yo empecé a soñar! Y en la aborrecida escuela, raudas moscas divertidas, perseguidas por amor de lo que vuela, –que todo es volar–, sonoras rebotando en los cristales en los días otoñales… Moscas de todas las horas, de infancia y adolescencia, de mi juventud dorada; de esta segunda inocencia, que da en no creer en nada, de siempre… Moscas vulgares, que de puro familiares no tendréis digno cantor: yo sé que os habéis posado sobre el juguete encantado, sobre el librote cerrado, sobre la carta de amor, sobre los párpados yertos de los muertos. Inevitables golosas, que ni labráis como abejas, ni brilláis cual mariposas; pequeñitas, revoltosas, vosotras, amigas viejas, me evocáis todas las cosas. |
 |
| Mar interior / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2025 |
 |
| L'estiu / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2025 |
Sempre és estimulant adreçar missatges als amics i esperar-ne un retorn sorprenent.
Jo, simplement, vaig enviar a Juan Tormo el dibuix que encapçala aquesta entrada amb un lacònic i enyorós peu que deia: "Aquells estius…".
Aquesta ha estat la seua eloqüent resposta:
"Copa, cuenco, cavidad que con mis manos retiene este mar que te entrego, muchacho. Navega libre en este pequeño espacio, que es todo mi mundo, el de una mujer que te ama desde la calma.
Siempre te ofreceré todo lo que tengo para que puedas vislumbrar un océano sin orillas. Mis pechos desnudos no pretenden guiar a nadie, la revolución sincera siempre es silenciosa, humilde e íntima. Sólo deseo evitar que naufragues en afilados acantilados donde el pasado se difumina con la ilusión que se viste de esperanza. Lo mejor de ese viaje de vientos siempre está por venir."
M'alegra una enormitat trobar-lo tan il·lusionat, malgrat aquest temps huracanat que ens sacceja.
 |
| Costera amunt / roca calcària i ferro / 46,3x17x13 cm / 2025 |
 |
| Cadamunt / fusta i ferro / 25,5x21,5 cm / 2025 |
 |
| Aigua en cistella / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2025 |
Aquests fràgils vaixells de paper
que no vénen d’enlloc,
que no van enlloc,
suren damunt aigües recloses,
solquen sempre les mateixes cabòries estantisses
i retenen, missatgers del tedi,
els deliris meridians de la infantesa.
 |
| En les butxaques d'uns pantalons vells (sèrie L'enigna de Ciutat X) / acrílic sobre tela / 50x50 cm / 2025 |
EN LES BUTXAQUES DEL PANTALÓ VELL
Toni Cucarella
En les butxaques del pantaló vell, roba de batalla, porte sempre un llapis i una llibreta –a la meua edat, més val un llapis curt que una memòria llarga–, ja que de tant en tant, d’un temps ençà, em sobten el pensament records rabents, imatges que són estels fugaços, i em fa por que al moment puguen esvair-se sense poder-los recuperar, llampecs impacients i ingrats, perquè la memòria, amb els anys que ja tinc, juga amb mi a la pit i amagar: m’assalta mentre alce un barandat, xape una cambra de bany o arremoline una paret tendra, i si m’encante s’amaga, així que a corre cuita intente retindre, amb penes i treballs, la imatge inesperada, les paraules que són l’eco vell d’una conversació antiga, o bé aquesta dada que ara anote, ansiós, instant retornat d’una remota visita guiada a la Seu: el campanar fa 60 m. i té 180 escalons.
 |
| La darrera nit del Titànic / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2025 |
Massa tard, Mr. Benjamin Guggenheim i la seua amant, arrepapats al seu luxós camarot, van entrellucar el significat d'aquell encontre casual entre un petit vaixell de paper i un glaçó navegant en sengles còctels servits per un extravagant bàrman la darrera nit del Titànic.
 |
Homenatge a Ucraïna (Xàtiva, 1707-Ucraïna, 2025) / acrílic sobre tela / 13,5x13,5 cm, / 2024 |
Tant de bò que, al llarg dels membres amputats
i de les mans inermes dels arbres caiguts,
puguem travessar el llindar
d'aquest cru hivern d'esglai.
Amb el poema visual Enllà de l'hivern, Miquel Mollà participa en la antologia poètica De repente, ¡oh belleza!, canta el verderol, que es presenta 26 d'abril en la localitat de La Puebla de los Infantes en el marc del VI Encuentro Letras Celestes (iniciativa literària, ciutadana i rural en defensa, foment, promoció i recreación de la lectura) i el 22 de maig a la Casa de la Provincia de Sevilla. Diego Castillo Barco i Pedro Luis Ibáñez Lérida han estat els curadors i comissaris de la convocatòria i l'edició.
 |
| Veles e vents / 13,5x13,5 cm / BiC i acrílic sobre paper / 2025 |
No tinc clar si March era optimista o pessimista en relació als desitjos manifestats en aquest poema que és, per al meu gust, un dels més bells que va escriure. Vull pensar que sí. Aquest petit vaixell de paper sembla, en canvi, l'estampa d'un desig varat sobre el dur ciment.
 |
| Barres & estrelles / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2025 |
¿Cabran al firmament dels EE. UU. tots els estels que Trump ambiciona? A quin preu? Avui s'inicia el compàs d'espera per obtenir-ne la resposta.
 |
| La guitarra de Quico el Pansit I-III/ BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2015 i 2024 |
 |
| Coberta del catàleg de l'exposició, amb imatge de Rubén Colomer |
En ella participen els pintors Carmen Caldes, Fina Caldes, Ruben Colomer, Ernest García, Mariamaria, Miquel Mollà, Joan Ramos, Miquel Soro i Ricard Vila, tots artístes lligats a la cultura socarrada.
El projecte ha estat mereixedor de una de les tres ajudes per a la producció d'exposicó i l'edició del catàleg atorgades el 2024 per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant.
Per raons adverses, el dia 9 de novembre no es podrà fer, com sol ser habitual, un acte d'inauguració.
 |
| Molt has sofert amb el cos metrallat / acrílic sobre retort / 114 x 114 cm / 2024 |
 |
| Rosa de llum, eixamplat extermini / acrílic sobre retort / 114 x 114 cm / 2024 |
El proper dijuos 28 de novembre a les 19:00 h., es presenta a la Casa de Cultura de Xàtiva una nova iniciativa de l'Associació Amics de la Costera, el llibre Temps vençut, una publicació a cura de Ximo Corts i Toni Martínez, amb imatge i disseny de coberta de l'artista Miquel Mollà. El text recupera i actualitza, dins el marc de l'any Estellés, una urgent publicació que el 1993, al poc de la mort del poeta, va patrocinar l'associació.
Al llibre podem trobar textos de Jesús Huguet, Joan Francesc Mira, Paco Muñoz, Ximo Corts, Toni Martínez, Pep Bataller, Marc Granell, Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Manuel Molins, Vicent Escrivà i Miquel Alberola, que glossen la persona i obra de l'autor de Xàtiva.
L'acte serà embellit amb la música de Miquel Pérez i els recitats de La Bicicleta Teatre. Clourà la presentació Pep Gimeno Botifarra.
 |
| Posa-li un forrellat nou / acrílic sobre retort / 114 x 114 cm. / 2024 |
A partir del 21 de setembre i fins al 6 d'octubre de 2024, a la Casa de Cultura de Xàtiva, l'Associació Amics de la Costera presenta A mi acorda un dictat, una magna exposició commemorativa del naixement de Vicent Andrés Estellés, del qual se'n celebra enguany el centenari.
Comissariada per Toni Martínez i Paco Enguix, en ella tindran presència, a banda d'una abundant documentació sobre la vida i obra del poeta i sobre els seus vincles amb Xàtiva, vint-i-un artistes que aporten pintures i obra gràfica al voltant de l'efemèride: Rafael Armengol, Carme Caldes, Fina Caldes, Rebeca Colomer, Ruben Colomer, Artur Heras, Ernest Garcia, Verónica Gasó, Rafael Gómez, Maria Gosalbes, Toni Grau, Ricard Huerta, Ricard Juan, Cheles Martínez, Miquel Mollà, Julia Obré, Rafaela Prats, Joan Ramos, Miguel Soro, Ricard Vila i Sara Vilar.
La inauguració serà el dia 21 a les 19:30h.
 |
| Rusc / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2023 |
 |
| Epitelis tendríssims / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2024 |
 |
| Menines / roques calcàries diverses i ferro / 2023 |
Des que Picasso va revisitar Velázquez, gats i gossos –incloent-hi Manolo Valdés amb les seues reeixides contribucions al gènere–, han sucumbit a l’harmonia compositiva d’uns volums tan suggerents com simples. Tampoc jo, a la meua manera, me n’he pogut sostraure.
 |
| Tête néo-cubiste / ferro i roca calcària / 23,8x9,8x9,8 cm / 2023 |
 | ||
| Ja no s'escriuen cartes com les d'abans (III) / acrílic sobre tela / 30x21,5 cm / 2023 |
No deixa de meravellar-me el potencial creatiu dels falsos records, de la distorsió de la memòria, de la fallida en les evocacions. Creia recordar perfectament un vers de Poeta en Nueva York –«¡Ya vienen las hormigas con los pies ateridos!»– amb el qual acompanyar la imatge d'un sobre verd amb un forat de bala a través del qual una comitiva de formigues, símbol de la mort, saquegen una carta imaginària de la darrera nit del poeta granadí.
Però no, en rellegir el poema, comprove decepcionat que el vers diu: «¡Ya vienen las hormigas y los pies ateridos!». Trobe, sens dubte, més surrealista el fals record, que dota de peus les formigues… I tanmateix, no fa res, la premonició de la mort que plana sobre el poema tot i parlar del naixement de Crist lliga amb l'assessinat del poeta:
«Un pastor pide teta por la nieve que ondula |
L'estilita de Paros (sèrie Les morades de l'ànima) / marbre blanc / 31,6x7,2x8,6 cm / 2023 |
 |
| Scripta manent / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2023 |
 |
| Baló punxat / roca calcària tallada / 25x25x25 cm aprox. / sense datar |
