miquelmolla@gmail.com

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Dia del Cant de Vicent 2017




El proper 5 d'octubre, a la Casa de la Cultura, celebrarem a Xàtiva el naixement de Vicent Andrés Estellés, el poeta que amb veu més incisiva i popular va saber cantar la realitat i les aspiracions del poble valencià. És temps de traure la pols als seus llibres i gaudir de la seua veu atàvica i quotidiana.

L'esdeveniment serà a les 8 de la vesprada i podeu participar-hi legint o recitant algun dels seus poemes que s'estimeu especialment.

La imatge del cartell és de Joan Ramos i el disseny de Miquel Mollà.

dimecres, 16 d’agost de 2017

VI Mostra de Pintors & Escultors Xativins Fira d'Agost


Un any més el col·lectiu d'artistes plàstics socarrats desplega la seua "acolorida" mostra fent-la coincidir amb la Fira d'Agost. Un anys més ha estat del tot desatesa la crida a construir una mostra més "coherent" per la via d'una temàtica unitària. A aquesta deficiència, des del nostre punt de vista, s'uneix la densitat de l'espai expositiu, que no contribueix a gaudir de les obres presentades: és, literalment  impossible comprimir-les més.

Malgrat aquesta caòtica diversitat i algunes absències remarcables, cal cridar l'atenció sobre les bones vibracions i l'expectació, si més no local, que l'aplec desprén i que en part el redimeixen d'aquells pecats.

Miquel Mollà presenta a aquesta mostra tres peces: dues escultures titulades Pedra besadora i Herència d'harca, i una pintura titulada Heràldica mutilada, totes tres d'enguany.

Pedra besadora / pedra calcària / 2017

Vestigi d'harca / pedra calcària / 2017

Heràldica mutilada / acrílic sobre loneta / 114x114 cm / 2017

dilluns, 29 de maig de 2017

Amb pany i clau



Nou per obrir sense violència / closca de nou / 41x54x41 mm / 2017


Tot és ple de secrets, cada secret té la seua porta, cada porta el seu pany i cada pany la seua clau.

El 1999, sense pensar-hi massa, vaig dibuixar a bolígraf una fulla de platan amb un forat de pany. D'aleshores ençà, la presència d'aquest símbol en les meues obres ha anat multiplicant-se de mica en mica, hibridant-se amb altres idees: cors, ciutats, pedres, plats, nous, mans, apareixen amb aquest estigma, a manera de constatació de la sospita que ens movem dins un món de secrets que ens desafien i que no sempre volem o podem desvetlar.


Secrets de tardor / bolígraf sobre paper / 1999


El paper en blanc / bolígraf sobre paper / 1999
La Fira de Jaume I / gouache, aquarel·la & tinta sobre cartó
Original de cartell per a una peça teatral del mateix títol
escrita i dirigida per Antoni Martínez Revert

Ciutat secreta / cartó esgrafiat / abans de pintar / 2003

Ideales I / pintura vinílica i acrílica sobre loneta / 81x81 cm / 2004

Ideales / serigrafia / 2005

75 anys educant / serigrafia / 2009


Pedra filosofal / pedra calcària / 2007


La clau de la terra / pedra calcària / 2011


La clau que obri tots els panys / marbre rosa / 2016


Pany migpartit / acrílic sobre cotó / 21,5x21,5 cm  / 2014

Celler secret / tap de llautó / 2017

Entrant / porcellana / 22,9 cm Ø / 2017



divendres, 21 d’abril de 2017

La veu més fosca




El jove poeta de Genovés Alejandro S. Oltra publica a Amazon el primer volum de La veu més fosca titulat La veu que ningú veu amb una coberta dissenyada per Miquel Mollà.

Per si voleu fer-hi una ullada i adquirir el llibre us en deixe la referència: ISBN-13 978-1520975719 o ISBN-10 1520975716.

Us deixe també el text de l'autor que acompanya la coberta: «La veu més fosca és la veu que naix del més endins, d’enllà del cor i de l’ànima. La veu més fosca és una veu jove i madura, vella i pueril, una veu que s’ofega cada dia en l’horitzó i torna a eixir després de cada lluna, o amb cada lluna... Tots tenim una veu amagada, una veu reprimida, una veu que roman en la nostra cara més obscura, i és eixa veu la que sovint ens defineix millor que qualsevol altra veu. Aquest poemari intentarà arrancar sensacions amb sentiments, vindicar que poques coses hi ha millor que la poesia per a mostrar la naturalesa humana que ens condiciona. Aquest poemari intentarà sembrar l’eco de les muses de la lírica i de la història, car són elles les que amb aquestos escrits clamaran a través de nosaltres la veu que lluita per a ser sentida, la veu que vol ser escoltada, la veu que ens degusta i ens deixa tocats, amb carícies, amb abraços i amb colps implacables i despietats...
Eixa és la veu més fosca. La veu que ningú veu».

És també d'imminent aparició un altre recull de poemes titulat Versos joves en un format més íntim i també dissenyat per Miquel Mollà.




D'aquests Versos joves en diu l'autor: «“Juventud, divino tesoro”, deia Rubén Darío. I és que la joventut és un tresor que s’ha de tenir present molt minuciosament cada dia que cresquem: és quan som joves que vivim corpresos, quan l’amor ens mareja i ens torba quan encara som primerencs, quan magnifiquem uns fets i menyspreem altres, quan no som conscients de la importància de la vida... ¿O sí? L’esperit dels joves és una flama que mai deuria d’apagar-se. ¿On van a morir aquells dies de rebel·lia i indecisió, de primeres vegades, d’aprenentatge primordial, de patir allaus de sentiments i alegrar-nos pel que hui ens sembla insignificant? ¿Mai vos haveu preguntat per què ens sentíem tant mal i ens entristia allò que hui vegem com nimietats? ¿Tant canviem des de la primavera de la nostra existència? Això sols ho sabem si fem memòria.
Així, doncs, aquestos poemes reflecteixen aquells temps, i ens recorden que la joventut perdura fins a la mort. ¡Joventut, diví tresor! ¡¿Te’n vas per a no tornar?! No oblidem els versos joves».



dissabte, 25 de març de 2017

Calendari & exposició solidaris


Fins al 12 de novembre de 2016, es presentava a la Sala de les Columnes de la Casa de Cultura una exposició col·lectiva d'artistes xativins que han cedit la imatge d'alguna de les seues obres per a l'edició d'un Calendario Solidario 2017 pro-fons del menjador social del Convent de la Consolació. L'edició ha estat a càrrec de la Imprenta Grau, i el disseny i la fotografia són obra de Javier Soro.

Heus ací el llistat d'artistes participants: Roberto Martínez "Leña", Antonio Sáez, Losué Perales, Miguel Soro, Vicente Martínez, Miquel Mollà, Ricard Vila, Alfredo Mompó, Paco Roca, Carles Grau i Toni Ferrer.

Que no decaiga.


dissabte, 31 de desembre de 2016

La llum de les estrelles mortes



En un rampell de democratisme editorial, Edicions del Bullent ha decidit preguntar als seus lectors quina d'aquestes dues cobertes dissenyades per Miquel Mollà seria  més adient per a encapçalar el darrer premi Soler i Estruch , de Castelló de la Ribera, un llibre de narracions breus obra de Josep Manel Vidal.
Ambdues propostes van ser elaborades a partir de dues pintures del dissenyador que van haver de ser adaptades des d'un format perfectament quadrat a les necessitats pròpies de la coberta del llibre.
Els comentaris que han anat deixant els votants al facebook de l'editorial són interessants per sondejar l'impacte d'aquestes imatges en els potencials destinataris. Finalment, la de les tasses enllaçades, ha estat la coberta seleccionada.
Quina haurieu triat?

divendres, 16 de desembre de 2016

Lletraferits 2015




L'abril de 2015, vaig tenir l'enorme plaer de ser convidat a l'esdeveniment Lletraferits, a la Pobla de Cérvoles (la Garriga), un aplec de tipògrafs, cal·lígrafs, dissenyadors gràfics i estudiosos de la lletra de tot arreu, que cada primavera fan cap a Cal Gort per desdejunar, dinar i sopar lletres. Vaig confeccionar aquest vídeo sobre la meua obra plàstica relacionada amb el món de l'escriptura com a tarja de presentació.

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Xafapapers


Després de dues setmanes d'exposició amb un nombre de visites reconfortant, ahir tancava a la Casa de la Cultura de Xàtiva la mostra d'escultures de Miquel Mollà Xafapapers.

A l'acte d'inauguració va assistir una nodrida representació d'autoritats de la localitat i de la propera localitat de la Granja de la Costera, d'on és natural l'artista, a més d'un bon nombre d'artistes i representants de la vida cultural de la ciutat.

Després d'un breu parlament per fer dos cèntims de les característiques i les pretencions de les obres exposades, va ser força emotiva la interpretació a càrrec de la violinista Anna Mollà Aliaga de la composició Salut d'Amour, d'Edward Elgar.

Tot seguit, reproduïm la introducció a l'exposició que donava la benvingua als visitants de la sala:

"Xafapapers

Escultures d’escriptori
Perspicaç visitant, a poc que hages observat les peces d’aquesta exposició, hauràs capit a la perfecció per què l’hem anomenada així. En ser les escultures d’una grandària entre mitjana i petita confeccionades la major part a partir de còdols modificats o intervinguts, hem cregut oportú reduir-les a la dubtosa categoria d’objectes d’escriptori, sense que aquesta denominació signifique res denigratori o despectiu.

És clar que aquestes escultures no “representen” a la manera de l’estatuària a l’ús, encara que cada obra estiga plena de significats que aniran sobtant-nos en l’acte de contemplar-la, com una mena de metàfora tridimensional.

Aquesta manera de concebre l’escultura no és nova, podríem dir que s’inscriu dins els corrents de l’anomenat art objectual, a la manera de com l’entenia el dadaisme i el surrealisme. En l’actualitat, aquest punt de vista ha perviscut en l’art conceptual i en certs corrents de la poesia visual.

Les influències de diversos artistes, entre els quals podríem citar Man Ray, Meret Oppenheim, Louise Bourgeoise, Joan Brossa, Joan Cardells, Alberto Bañuelos, Miquel Navarro, Tom Carr, Chema Madoz, Mattew Simonds…, poden resultar més o menys evidents, però val a dir que hi ha hagut sempre la intenció de transcendir la seua influència sense mimetismes superficials, incorporant positivament el seu mestratge.

Enguany se celebra el centenari de l’aparició del dadaisme, moviment que va saber fustigar com cap altra avantguarda el concepte tradicional de l’art. Una bona part de les peces d’aquesta exposició es troben en perfecta sintonia amb els seus plantejaments i podrien ser considerades neodadaistes. No existeix l’Art universal i etern, les nostres preferències estètiques es troben sotmeses a condicionaments particulars de tipus cultural i allò que en un lloc i en unes determinades circumstàncies és considerat artísticament bell o interessant, pot no ser-ho en unes altres. Amb tota la bona voluntat, no hem d’amoinar-nos per l’hostilitat estètica d’una part del públic, és comprensible que no agradem a tots. Tanmateix, que no s’ho prenguen a mal si a algú li agrada. Hem de buscar una fusió entre art i vida.


Una pedra és per sempre
Quan reflexione sobre el motiu d’haver triat còdols com a matèria primera del meu treball, no puc deixar d’adonar-me que hi ha una diferència entre un bloc de pedra arrancat expressament de la terra per a fragmentar-lo o tallar-lo i un còdol que té una forma particular com a resultat de la seua història natural, una certa individualitat que l’artista pretén respectar alhora que afegir-hi noves petjades.

Un forat de pany, ens fa pensar en un secret interior de la pedra, que una clau que òbriga tots els panys podrà posar al nostre abast; una mossegada ens fa pensar en la força boja del desig que ens du a devorar-la; uns talls i unes aparents dislocacions en la massa primigènia, ens du a pensar en les múltiples dissociacions de l’ànima humana: la reflexio, el diàleg, l’amistat, contraposicions que mantenen la tensió de la unitat, etc.

Els còdols són llàgrimes de temps. Si els humans coneixem l’eternitat en alguna de les seues dimensions, la perennitat eònica del regne mineral és allò que millor pot fer-li de metàfora. Una pedra és per sempre.


Em donaré per satisfet si he estat capaç de transmetre d’alguna manera aquests pensaments en les meues escultures."

dimarts, 16 d’agost de 2016

V Mostra de Pintors & Escultors Xativins Fira d'Agost 2016



Amb la presència de les autoritats municipals i un gran nombre d'assistents s'inaugurava el 15 d'agost, primer dia de fira, l'exposició que, per tercer any consecutiu després d'un llarg parèntesi de més de 30 anys, aplega una bona mostra de la variada fauna artística local.

Miquel Mollà hi ha contribuït, per una banda, amb el disseny del cartell anunciador i el díptic, on apareixen els artístes participants; i, per una altra, amb una pintura  (Catifa urbana amb natura morta) i dues peces escultòriques (El dit de l'emperador i Around Perfection).


dimecres, 13 de juliol de 2016

CAIXA ALTA / caixa baixa




Aquest és el títol de l'exposició que sobre tipografia ofereix el MuVIM a partir del 29 de juny de 2016 al Patí Anglés del museu. Es tracta d'una mostra organitzada pel Departament d'Enginyeria Gràfica de la Universitat Politècnica de València amb la col·laboració de l'editorial Campgràfic –un dels principals baluards de la divulgació de la cultura tipogràfica al País Valencià i a l'Estat Espanyol–. L'exposició reuneix obres d'experimentació gràfica de multitud de dissenyadors en la confluècia de la tipografia i les tendències del disseny i l'art actuals.






Miquel Mollà hi participa amb la fotografia d'una de les seues obres titulada El rai del nàufrag, una tècnica mixta inspirada en el ensamblatges de Kurt Schwitters, una revisió constructivista d'El rai de la Medusa, de Géricoult.

El rai del nàufrag / Acrílic sobre fusta i cartó / 50x50 cm / 2014 

dilluns, 23 de maig de 2016

Presentació del cartell del Corpus de Xàtiva 2016




Amb una atenció acurada a la tipografia, Miquel Mollà ha confeccionat enguany un cartell anunciador que recull un dels elements més genuïns de l'escenografia dels Corpus xativí: el combat entre la Moma i els pecats. La Moma és arraconada al marge esquerre del cartell –l'espai gràfic que els estudis grafològics consideren l'àmbit de la tradició, del passat–, mentre els pecats s'ensenyoreixen del centre de l'escena.

L'acte tindrà lloc al Saló d'Actes de la Casa de la Cultura de Xàtiva el proper 26 de maig a les 20:00 h.; acte que anirà acompanyat de la presentació del nou capgròs dels Nans de la processó cívica, obra de l'artista faller Paco Roca, i de la projecció d'un audiovisual sobre la Dansa de la Moma a diverses poblacions de la Comunitat Valenciana.

dimecres, 24 de febrer de 2016

Artesania & art




El proper 4 de març, dos joves artesans de les joies (Mar Juan Tortosa i Jesús del Álamo Rodríguez) obrin les portes del seu nou taller amb unes jornades al voltant de l'art i l'artesania que du una mica d'aire fresc al somort ambient artístic de ciutat X. Miquel Mollà, Alfredo Pardo, Javier Valls, MADAFAKA i Maria Gosalbes, se sumen amb les seues obres a aquesta fusió imprescindible que planteja MarÁlamo.

divendres, 19 de febrer de 2016

Les arrugues de l'adversitat



Aquest és el títol que l'Associació de Republicans de Xàtiva ha triat per a l'exposició de pintures, obra gràfica i fotografies amb que, a la Casa de la Cultura de Xàtiva, es recorda a les víctimes del bombardeig franquista de l'estació del ferrocarril l'any 1939. La mostra va ser inaugurada el 19 de febrer de 2016 i que podrà ser visitada fins al 25 d'aquest mateix mes. Joan Ramos, Miquel Mollà, Carme Caldés i Ernesto García Lledó són els artistes que hi participen. Ha estat comissariada per Carles Llopis Márquez i patrocinada per l'Ajuntament de la ciutat.

dimecres, 19 d’agost de 2015

De la terra venim



L'escola de Danses de Xàtiva i la Colla La Socarrà, organitzadors de l'espectacle De la terra venim han triat com a imatge de fons de la seua cartelleria la darrera serigrafia de Miquel Mollà, Socarrats / Homenatge als maulets. Malauradament, la representació va haver de ser suspesa ahir a la nit per problemes de meteorologia. Esperem que només siga un ajornament.

IV Mostra de Pintors i Escultors Xativins Fira d'Agost 2015

Banyista massissa / Formigó armat / 120x50x50 cm aprox. / 1991

Després d'un llarg parèntesi i per segon any consecutiu, es convoca aquesta variada mostra que ens presenta l'ampli ventall de propostes artístiques de pintors i escultors xativins generacionalment tan diversos que poden arribar a contradir-se.

Ben duta, aquesta diversitat no hauria de ser un entrebanc a una proposta interessant. Recomanem des d'ací al responsable de l'organització Pepe Mallea, que amb mires a millorar la confluencia de tant de potencial artístic com es barreja en la mostra, es proposara amb prou antelació algun leit motiv que vertebrara cada edició, amb el compromís dels artístes participants de presentar obres respectuoses amb aquesta línia.

La vida de l'artista / Acrílic sobre loneta / 81x81 cm  / 2006


Pel que fa a aquesta edició, Miquel Mollà participa amb el conjunt escultòric Banyista massissa. Homenatge maliciós a les grassones banyistes de Renoir i la pintura La vida de l'artista.

La mostra podrà ser visitada a la sala d'exposicions del primer pis de la Casa de la Cultura de Xàtiva, des del 15 d'agost a l'11 de setembre de 2015.

Premi de Pintura Fira d'Agost 2015


Catifa urbana amb natura morta / Acrílic sobre loneta  / 81x81 cm / 2015

Del 15 d'agost a l'11 de setembre, pengen a la Sala de les Columnes de la Casa de la Cultura de Xàtiva, les obres seleccionades d'aquest tradicional concurs de pintura. Miquel Mollà ha estat un dels seleccionats amb l'obra que acompanya aquestes línies.

Des d'ací volem apuntar que, malgrat els anys transcorreguts des que es convoca el premi i tot reconeguent que el nivell de les obres concursants és enguany innegablement millor, el certamen no acaba de madurar.

Alguns defectes són de manual. Per exemple, no es publica ni tan sols un mal fullet amb els noms dels artístes seleccionats. A més del premi en metàl·lic, un petit catàleg imprés o una publicació en alguna web oficial dels artistes i les obres seleccionades animaria a més artistes a participar i, previsiblement, augmentaria el nivell de les obres presentades.  
 

diumenge, 3 de maig de 2015

La fi d'en Peter Pan




Qui anava a pensar que la proposta amb què Miquel Mollà participava en la segona edició a Xàtiva de Carrers d'Art, havia de resultar tan, diguem-ne, "profètica". Les bases de la convocatòria ja provaven encaridament d'evitar la crítica política tot limitant el tema dels treballs a "cuentos y leyendas", però el fat és inexorable. Veurem que ens depara el futur electoral.

Presentació de la serigrafia "Homenatge als maulets" a la Fira del Llibre de València



El passat dia 28 d'abril al Microespai de la Fira del Llibre 2015 es presentava la novel·la de Josep-Lluís Borredà i Mejias Socarrats / 1707-1714, en aquesta ocasió, acompanyada de l'anunciada serigrafia Homenatge als maulets que reprén la imatge de la coberta i en fa una versió adaptada a aquesta tècnica gràfica tan estimada per Miquel Mollà. Se n'ha fet una edició a set tintes de 100 exemplars, numerats i signats per l'autor, dins d'una carpeta personalitzada per a commemorar el 25 d'abril.
Per un preu mòdic de 40 euros, podeu reservar el vostre exemplar a la llibreria La Costera o a la Galeria La Tira, ambdues de Xàtiva.

dijous, 19 de febrer de 2015

Socarrats 1707-1714



El dia 13 del proper mes de març, a l'antiga església del convent de Sant Domènec de Xàtiva, es presentarà el llibre Socarrats 1707-1714, de Josep Lluís Borredà i Mejias. La novel·la narra l'epopèia viscuda pels maulets des de l'heròica defensa de Xàtiva fins a la caiguda de la ciutat de Barcelona en poder de les tropes felipistes. L'edició i la curança de la publicació han estat a càrrec d'Antoni Martínez Revert. El servei d'impressió ha estat obra de Martín Impressors i la coberta és de Miquel Mollà. 

divendres, 19 de desembre de 2014

Presentació de la serigrafia «Els 7 d'Aielo»



Xàtiva / Llibreria La Costera / 20 de desembre de 2014 / 20:00 hores  

En primer lloc, remarcar com d’estranya –surrealista diria jo– resulta la situació d’haver de presentar una serigrafia en memòria de set republicans d’Aielo de Malferit afusellats a Paterna a finals de 1939, no en la localitat on van viure i defensar uns ideals, no a la Vall d’Albaida, sinó a Xàtiva, a la veïna comarca de la Costera, a l’altre costat de la Serra Grossa.

Tot fa pensar que aquella repressió ferotge de l’exèrcit franquista que, acabada la Incivil Guerra, es desfermà a les nostres terres per a borrar del mapa els ideals de llibertat i justícia social, va generar no sols un silenci temporal sinó una por muda, en alguns, i l’hàbit de no voler recordar, en altres, i que, paradoxalment, ara que els primers han perdut la por, els altres no volen perdre l’hàbit de no voler recordar.

Sota la farsa d’una Causa General i multitud de judicis sumaríssims d’urgència milers de republicans van ser exterminats, soterrats els seus noms als arxius i llançats els seus cossos a fosses comunes de localització incerta. La postguerra va ser tan llarga i terrible, que arribada la mort del Dictador i la transició a un nou règim, els nostres polítics democràtics van creure que era millor no remoure els morts de les seues ignominioses tombes, ni tan sols es va plantejar la revisió de les causes, potser ni s’ho van plantejar.

Com podem pensar en una veritable reconciliació sense un reconeixement formal de la dignitat de les víctimes dels vençuts. Els familiars van haver d’esperar més de mig segle, que aquesta questió pendent s’abordara. El 27 de desembre de 2007, s’aprovava la Llei de la Memòria Històrica, com una mena de cobertura legal de tantíssimes iniciatives que les associacions de familiars i altres entitats cíviques, havien dut endavant per a dignificar i recuperar els seus morts. I tanmateix, amb tot i això, els entrebancs no han desaparegut completament. Encara hi ha a qui no sols li molesta recordar sinó que altres recorden. No és aquesta la societat que volem.

D’altra banda, pel que fa a la meua petita contribució a la recuperació de la memòria d’aquells tristos fets, he de dir que és una imatge d’una simplicitat més enllà dels esoterismes artístics. En la línia del pop art, vaig triar una vista d’Aielo com la que podria haver aparegut en una bella postal. Vaig reduir les cases i el paisatge a una trama de semitò –com la de les imatges dels diaris, com les que solen acompanyar les notícies de sucessos–. Al davall, amb la típica lletra de les màquines d’escriure –lletra Courier– vaig anotar el lloc i l’any. Vaig cobrir el poble amb un color blau fosc, com el de les camises dels falangistes. Fins i tot podria ressonar el “Montañas nevadas…” sota aquest cel tacat de sang, aquests set esguits vermells al davall dels noms dels set aieloners injustament executats: Manuel Belda Pérez, Antonio Castelló Bernat, Urbano Díaz Lozano, José Belda Martínez, Rafael Egea Tormo, Fermín Martí Nadal, Francisco Nadal Penalba, com diu la llegenda “afusellats a Paterna entre novembre i desembre de 1939 pel bàndol franquista, després d’una farsa de judici”. D’aleshores ençà, han passat 75 anys.

dimecres, 21 de maig de 2014

Comiat de l'any Estellés


L'IES Josep de Ribera, de Xàtiva, va tancar el seguit d'activitats en homenatge a Vicent Andrés Estellés, amb una exposició itinerant que va ser presentada per primera vegada durant l'estiu del 2013 al Centre Octubre de Cultura Contemporània i que va anar recalant en diverses sales de la geografia valenciana.



D'esquerra a dreta, els artistes Ricard Juan,
Ernest García LledóMiquel Mollà i Rafael Gómez,
el curador de la mostra, Antoni Martínez Revert,
i el cantaor Pep Botifarra

La mostra integrava un llibre de bibliòfil amb gravats inspirats en els sonets a la crema de Xàtiva, obra plàstica diversa al voltant d'aquests poemes i fotografies del poeta de Burjassot a la capital de la Costera. En aquesta ocasió, s'hi incorporaven treballs dels alumnes del batxillerat artístic i un recital de poesia estellesiana en la veu d'alumnes del centre.

dimarts, 25 de març de 2014

25 anys de la creació de l'IES Dr Simarro


Les professores Graciel·la Álvarez i Emília Mollà al davant de l'acrílic
La vida de les mònades, de Miquel Mollà

Amb motiu del 25é aniversari de la seua creació, l'IES Dr. Simarro, de Xàtiva organitza una exposició col·lectiva que, sota el títol Ahir, hui, demà, reuneix obres dels artistes que al llarg d'aquests anys han participant en els diversos esdeveniments auspiciats pel centre. La mostra serà inaugurada el 25 de març de 2014 al seu saló d'actes i, a més, d'obres dels esmentats artistes –entre els quals cal comptar  Joan Ramos, Ricard Juan Ballester, Rafael Gómez Aranda, Ernesto García Lledó, Paco Perucho, Ricard Vila, Rafael Amorós, Blesa, Maria Gosálbez, Salvador Marco, Leña, Júlia Alacot, Pi,  Carles Grau o Miquel Mollà– inclou treballs d'alumnes del batxillerat asrtístic.

dijous, 23 de gener de 2014

Més memòria




D'una manera o d'un altra, l'art és una questió de memòria. El proper dissabte, 25 de gener, a les 19:30 h, Ulleye Edicions presenta una carpeta amb una serigrafia commemorativa del75é aniversàri del bombardeig de l'estació ferroviària de Xàtiva. A l'acte, que tindrà lloc a la llibreria La Costera d'aquesta ciutat, hi intervindran l'editor, Antoni López Alemany, Josep Lluís Cebrian i Molina, historiador de l'art i coautor del llibreRepública i Guerra Civil a Xàtiva, i Miquel Mollà, autor de l'obra gràfica.

dimecres, 3 d’abril de 2013

Carrers d'Art 2013


Homenatge a J.M. Fonollosa / pintura vinílica sobre loneta amb incisions / 160 x 200 cm / 2013

"La pedra que s'encavalla persistent al damunt de les seues companyes de sender aconseguirà que algú entropesse amb ella". Aquests sentenciosos versos de Ciudad del hombre: New York, de J. M. Fonollosa, són aprofitats per a projectar el passat, el present i el futur de la nostra vella Saiti com un camí d'urc, pedres i entropessons.

La imatge que acompanya aquesta entrada correspon a la proposta plàstica de Miquel Mollà per a la mostra Carrers d'Art 2013. Es tracta d'una loneta pintada de vermell de la qual s'han retallat els negatius de les lletres que, sense espais entre paraules, dibuixen la inicial del nom ibèric de Xàtiva: la S de sender.

L'obra presenta les paraules de Fonollosa a la manera d'un cal·ligrama que permet veure al seu través: una gelosia, alhora que ens adreça el text literari com una mena d'enigma que ha de ser desxifrat per tal de capir-ne el sentit. Un autèntic pedregal que, com la vella Saiti, mai no acabarà de fer-nos patir.

Sotto voce (sèrie Lutheries)

Sotto voce (sèrie Lutheries)
Anvers, tècnica mixta, 40x40 cm, 2010

Serigrafia Socorreta

Serigrafia Socorreta
Serigrafia a 4 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Filantròpica generositat

Filantròpica generositat
Serigrafia a 5 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Tríptic De tot cor

Tríptic De tot cor

Ciutat despintada

Ciutat despintada
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Senso unico

Senso unico
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat de cendra

Ciutat de cendra
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Carrer blanc

Carrer blanc
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Pàtria vençuda

Pàtria vençuda
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat amb forat

Ciutat amb forat
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Suspicious city

Suspicious city
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Colomers

Colomers
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2004

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Hortus rethoricae

Hortus rethoricae
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Saetabis' game

Saetabis' game
Mixta sobre cartó, 30x30 cm, 2006

Pintura X-1707

Pintura X-1707
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2006

Ciutat de zinc

Ciutat de zinc
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2008

Ideales I

Ideales I
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Ideales II

Ideales II
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Sea of freedom

Sea of freedom
Acrílic sobre llenç, 50x50 cm, 2008

Numerologi 5

Numerologi 5
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 7

Numerologi 7
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 9

Numerologi 9
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 8

Numerologi 8
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm