El somni de Babel

El somni de Babel / alumini i roca calcària / 102x24,3×23,5 cm / 2025

EL SOMNI DE BABEL

La torrassa es retallava fàl·licament esponerosa sobre l'horitzó mesopotàmic. Els nuvols semblaven cada dia més a tocar de mà. Les grues xerricaven amb alegria aixecant totxos i pedres del solixent a la posta. Tot feia presagiar que en pocs anys s'arribaria al Regne Superior. Podrien deturar el malson dels llamps, les tempestes i les inundacions que el rancuniós i venjatiu Enlil descarregava amb fúria sobre els pobres mortals que s'arrosseguen per la terra entre els dos rius.

Aquest déu gelós, però, tement un assalt imminent als Cels, no es va quedar de braços plegats. Un dia sí i l’altre també, li calfava l’orella al Senyor Anu, l’Amo de Tot, amb una lletania interminable de tota mena de conseqüències nefastes que se seguirien contra la seua suprema senyoria.

Al remat, va encertar a reblar el clau: si allò continuava, qui sap si no portaria al seu derrocament, els mortals s’ensenyoririen del Cels. Anu va consentir a posar remei.

Així doncs, Enlil va convocar d’urgència el cap del seu servei d’intel·ligència per trobar la manera més adient, efectiva i discreta de desbaratar la gosadia arquitectònica dels mesopotàmics. Després de refusar perverses maquinacions per massa oneroses, es va acordar que n’hi hauria prou a aconseguir que els rebels deixaren de parlar la mateixa llengua, de manera que quan un digués figues l’altre entengués bacores.

Les comandes de material d’obra van esdevenir confuses i les ordres dels mestres d’obra no eren enteses pels peons. En poc temps la desorganització va ser total. I, a la fi, el grandiós projecte va ser abandonat, amb gran satisfacció i sornegueria dels déus. Una vegada més, les forces celestials havien aconseguit doblegar l’orgull i l'atreviment dels ingenus mortals.