 |
| Costera amunt / roca calcària i ferro / 46,3x17x13 cm / 2025 |
La representació del cos humà en la història de l'art és una constant. Com a tema artístic té el gran avantatge que malgrat la gran variabilitat de les cultures humanes, la realitat biològica que ha permés aquesta gran diversitat, la naturalesa humana, presenta una unitat i universalitat incontestable que permet reconéixer la nostra forma corporal des de l'aparició de les manifestacions artístiques fa 30.000 anys. Desconeixem el color de la pell dels humans representats en les parets dels abrics de les muntanyes del nostre territori, però reconeguem perfectament els seus gestos i accions tants milers d’anys després. Tota una sèrie de patrons innats ens permeten interpretar l’emotivitat humana fonamental en base a conductes independents de la cultura en la qual un humà haja estat socialitzat. És un important recurs per a un art que pretenga ser entés en l’actual aldea global.
L’escultura de Miquel Mollà no ha sabut sostraurés tampoc a una discreta explotació d’aquest recurs a la representació del cos humà. Ara bé, per a un artista com ell, encaboriat a traure partit de l’entorn objectual que ens envolta i servir-se de la seua eloqüència callada, no era esperable que aquesta representació fos realista. Una presència humana esquemàtica, conceptual, elusiva, reduïda recombinacions d’objectes, encaixava millor amb la seua opció artística –una mena de fetitxisme com a estratègia comunicativa. Sota determinades codicions els objectes parlen de nosaltres.
La peça que encapçala aquesta entrada n'és un exemple del que vull dir: una barra de ferro retorçuda i un pla de pedra inclinat són capaços de suggerir –no descriure– l'esforç d'una costeruda ascensió.
Si us passeu per la Mostra d'Artistes de la Pintura i l'Escultura de Xàtiva podreu fer-li una ullada, entre moltes altres obres d'interés. Té lloc a la sala d'exposicions del primer pis de la Casa de Cultura, del 15 d'agost al 15 de setembre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada