Passejades per Xàtiva amb Estellés

Coberta del catàleg de l'exposició, amb imatge de Rubén Colomer

Des del 9 de novembre de 2024 fins al 5 de gener de 2025, la Sala Club 2 del Museu de la Universitat d'Alacant acollirà la mostra col·lectiva Passejades per Xàtiva amb Estellés, una conversa plàstica amb els poemes del llibre Xàtiva, que Estellés va dedicar a la capital de la Costera i que, com sabem, constitueix un dels pilars del Mural del País Valencià. 

En ella participen els pintors Carmen Caldes, Fina Caldes, Ruben Colomer, Ernest García, Mariamaria, Miquel Mollà, Joan Ramos, Miquel Soro i Ricard Vila, tots artístes lligats a la cultura socarrada. 

El projecte ha estat mereixedor de una de les tres ajudes per a la producció d'exposicó i l'edició del catàleg atorgades el 2024 per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant.

Per raons adverses, el dia 9 de novembre no es podrà fer, com sol ser habitual, un acte d'inauguració.

Molt has sofert amb el cos metrallat /
acrílic sobre retort / 114 x 114 cm / 2024

Rosa de llum, eixamplat extermini /
acrílic sobre retort / 114 x 114 cm / 2024

Temps vençut

El proper dijuos 28 de novembre a les 19:00 h., es presenta a la Casa de Cultura de Xàtiva una nova iniciativa de l'Associació Amics de la Costera, el llibre Temps vençut, una publicació a cura de Ximo Corts i Toni Martínez, amb imatge i disseny de coberta de l'artista Miquel Mollà. El text recupera i actualitza, dins el marc de l'any Estellés, una urgent publicació que el 1993, al poc de la mort del poeta, va patrocinar l'associació.

Al llibre podem trobar textos de Jesús Huguet, Joan Francesc Mira, Paco Muñoz, Ximo Corts, Toni Martínez, Pep Bataller, Marc Granell, Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Manuel Molins, Vicent Escrivà i Miquel Alberola, que glossen la persona i obra de l'autor de Xàtiva.

L'acte serà embellit amb la música de Miquel Pérez i els recitats de La Bicicleta Teatre. Clourà la presentació Pep Gimeno Botifarra.

Posa-li un forrellat nou /
acrílic sobre retort / 114 x 114 cm. / 2024

A mi acorda un dictat

A partir del 21 de setembre i fins al 6 d'octubre de 2024, a la Casa de Cultura de Xàtiva, l'Associació Amics de la Costera presenta A mi acorda un dictat, una magna exposició commemorativa del naixement de Vicent Andrés Estellés, del qual se'n celebra enguany el centenari.

Comissariada per Toni Martínez i Paco Enguix, en ella tindran presència, a banda d'una abundant documentació sobre la vida i obra del poeta i sobre els seus vincles amb Xàtiva, vint-i-un artistes que aporten pintures i obra gràfica al voltant de l'efemèride: Rafael Armengol, Carme Caldes, Fina Caldes, Rebeca Colomer, Ruben Colomer, Artur Heras, Ernest Garcia, Verónica Gasó, Rafael Gómez, Maria Gosalbes, Toni Grau, Ricard Huerta, Ricard Juan, Cheles Martínez, Miquel Mollà, Julia Obré, Rafaela Prats, Joan Ramos, Miguel Soro, Ricard Vila i Sara Vilar.

La inauguració serà el dia 21 a les 19:30h.

Un ram convuls de síl·labes de vidre

 

Han tornat les roselles

 

Suite Caroig

 

Museari Queer Art 7

Des del proper 5 de juny i fins al 5 de setembre de 2024, la sala d'exposicions temporals del Museu de Belles Arts de Xàtiva acollirà la 7a mostra Museari Queer Art, una iniciativa de Ricard Huerta i Germán Navarro en defensa de la diversitat sexual i les opcions de vida assumides amb llibertat. Drets humans, art, història i educació tot plegat. 

L'acte de presentació de l'exposició s'iniciarà a les 19:00 h del dimecres 5 de juny a la coneguda com a Casa de l'Ensenyança amb una roda de premsa a la qual seguirà una performance de l'artista Joaquín Artime i un recorregut per les 25 peces d'artistes de set països distints. 

Miquel Mollà hi serà present amb dues pintures i una peça escultòrica. De les dues pintures, Polil descoratjat reflexiona sobre les arnes i els perills de romandre massa temps als armaris. La vida de l'artista crida l'atenció sobre els efectes devastadors dels que Nietzsche anomena ideals ascètics, dels quals no es lliuren ni tan sols els artistes, malgrat el llegat (maleta) que ens deixen. Úranos el capat, déu del cel rastreja la idea de castració al mite grec d'Úranos. 

Rusc

Rusc / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2023

 

«No vore's cera en l’orella»

(dita popular).

El matí havia transcorregut sense altibaixos, entre imperatius categòrics, retorns eterns i demés romanços filosòfics. A l’hora de dinar, alguns companys l’havien acomboiat per anar a un retaurant proper i econòmic.

Primer plat, segon plat, postres i un carajillo. Inevitable una migdiada breu ajaçat a la gespa del jardí del davant del centre. S’excusa dels altres comensals i s’adreça a la fronda més ombrívola del primaveral tancat. Tot és un esclat de flors. S’escolta l’activitat frenètica dels insectes sucant nèctar i pol·len ací i allà. S’adorm gronxat per a aquella díptera simfonia.

En recobrar la consciència, es reincorpora amb la desagradosa sensació d’una premonició d’aquelles cefalees que el deixaven fora de joc si no prenia les oportunes precaucions farmacològiques.

I malgrat tot, els símptomes es van agreujant. Les classes de la vesprada se li fan una eternitat. Les intervencions dels alumnes li semblen un seguit d’impertinències despatxades amb males cares. No veu l’hora de plegar i fugir cap a casa per capbussar-se dins del llit i apagar la llum que li molesta enormement.

Ni sopar ni res. No pot suportar el mal de cap i la fotofòbia, agreujats ara per un lleu brunzit en l’oïda i una mica de vertigen.

Es fica al llit i apaga la llum. Es fa massatges als polsos, a la part superior de les orbites oculars, al bescoll, però com si res. Es pessiga intermitentment els peçons de les orelles. Desesperat, prova a fer exercicis de respiració i meditar. Finalment, creu adormir-se.

A Déu sap quina hora, un estrany brunzit el desvetla. Alarmat, encén la llum i comprova astorat que l’habitació és com un nesprer florit travessat en totes direccions per milers de laborioses abelles que semblen eixir i entrar del seu cap. L’angoixa l’ofega. Un crit li puja per la gola...

...a tres quarts de vuit, el brunzit insistent del telèfon el desperta i comprova alleujat que tot ha estat un malson. Afortunadament, la medicació i el llit han fet el seu efecte.

Una dutxa i un desdejuni ràpids el posen en camí del rusc on treballa.

Nostàlgia del Gran Circ

Me hubiera gustado tanto que esa hubiera sido la foto, que esa máscara nos hubiera acompañado en aquellos tiempos. Hoy sé que aquellos muchachos, al menos habrían disfrutado llorando de risa. ¿Te imaginas entrando en cualquiera de las clases de Filosofía y, sin perder la compostura, plantear dudas a aquellos sesudos profesores que fumando en pipa impostaban la voz?

Eran ellos los verdaderos actores en un teatro de intrigas y palabras huecas. Construían su simulacro ante un público entregado que no lograba descubrir sus máscaras más caras. Nosotros sólo hubiéramos podido ejercitarnos siguiendo sus pasos como sombras para señalar su impostura. Ser radículos. Hacer el ridículo para ser radicalmente honestos. Creo que, salvo honrosas excepciones, en aquella facultad que alguien podría etiquetar como Catedral de la Razón y de la Ética no encontramos a grandes maestros, aunque no nos faltaron narcisistas.

 
No deberíamos haber aparcado la moto, sino más bien colarnos con la vespino por los pasillos y aulas anunciando, completamente alterados, la llegada a la ciudad del gran circo que se presentaba por primera y última vez con todo su elenco de bailarinas, malabaristas y payasos en una danza aérea sobre el cable en una carpa sin red.

 [Carta de Juan Tormo a Miquel Mollà en resposta a la profanació d'aquesta estimada fotografia dels anys joves] 

Epitelis tendríssims

Epitelis tendríssims / BiC sobre paper / 13,5x13,5 cm / 2024

Som una ferida

que mai no acaba de tancar-se,

una ferida

que encara supura.