Fins l'11 de setembre de 2021, a la sala de la primera planta de la Casa de Cultura de Xàtiva, podrà visitar-se l'exposició d'obra recent de 44 artistes locals. Els enumerem, perquè en quede constància: Inmaculada Abarca, Guillem Alborch, Lourdes Alonso, Enrique Baldoví, José Ramón Blesa, David Boluda, Carmen Caldés, Fina Caldés, Pepe Castells, Elias Carsi, Rebeca Colomer, Rafael Daroca, Antoni Ferrer, M. Dolores Ferrer, Víctor García, Verònica Gassó, Vicente Giner, Carles Grau, Toni Grau, Pepe Mallea, Javier Mallol, Vicent Martínez, Vicente Miñana, Marian Mollà, Miquel Mollà, Eduardo Monfort, Alfred Moral, Elena Moral, Salvador Moscardó, Julia Obré, M. Teresa Pastor, Rafaela Prats, José Roca, Paco Roca, José Samit, Francisco Sánchez, Sánchez Quintana, Mario Soldevila, Miguel Soro, Javier Soro, Xavier Soro, Emilio José Terol, Paco Tortosa i José Eduardo Zafra.
Una vegada més –la desena en 46 anys– es convoca aquesta mostra inclassificable i atrabiliaria d’un imaginari Col·lectiu de Pintors & Escultors Xativins que cada Fira despleguen sobre la catifa d'aquest Saló d'Agost les seues darreres troballes com a aprenents d'artistes plàstics. Salvant les distàncies temporals, socials i geogràfiques, i dins aquest univers cultural petit i reclosit que és Xàtiva, aquesta mostra voldria potser emmirallar-se en aquells potents esdeveniments artístics que, a la fi del segle XIX i principis del XX, van començar a presentar al gran públic les primeres manifestacions de l’art modern –Salon des Refusés (1863), Salon des Indépendants (1884) i Salon d’Automne (1903)–. Després d’allò ha plogut molt i Xàtiva no és precisament el París de quan la capital de França era el centre del mercat internacional de l’art.
I tanmateix, un any més, es convoca aquesta exposició que, malgrat totes les objeccions que vulguem considerar, té alguna raó de ser. A jutjar pel ressò a la premsa, l’èxit de la convocatòria anterior va motivar que la mostra es prorrogara fins al 30 de setembre. L’èxit, si bé ho considerem, és doble: per una banda, la nodrida afluència de visitants i, per una altra, la d'artistes participants. Si alguna cosa bona té l’absència de selecció i de criteris, és que fomenta la participació allà on el mandarinisme cultural la desalentaria. I amb tot i això, no hi caben tots els que són per impossibilitat material d’espai expositiu en una ciutat on l’afició a la pintura sobretot és notable.
Que el Col·lectiu fos una cosa més articulada i viva que una mera juxtaposició circumstancial amb motiu d’exposicions, seria una petició tronada i extemporània que segurament xocaria amb l'individualisme que sol presidir l’activitat artística actual. I amb tot i això, a alguns ens agradaria que aquesta mostra tingués algun sentit més unitari, alguna proposta temàtica de la qual totes les edicions fins ara han mancat. No hi ha prou amb brindar-les o dedicar-les a aquest o a aquell altre personatge si els artistes participants no s’han aplicat a reflectir-ho en les seues obres. És un suggeriment que no és la primera vegada que fem als organitzadors i que sens dubte redundaria en benefici d’una cita anual que pretén consolidar la seua presència. Per molts anys!
 |
Úranos el capat, déu del cel roca calcària tallada / 20x40x16 cm / 2021 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada