Davant la queixa de Gertrude Stein de manca de paregut del retrat protocubista que Picasso li feia, aquest va espetar-li sorneguerament que ja se li assemblaria. Els bons retrats són aquells als quals acabem assemblant-nos.
No recorde on vaig recol·lectar aquesta anècdota, potser les paraules de Picasso van ser malinterpretades per un excés de ganes de dotar de profunditat filosòfica una simple excusa. Potser Picasso volia dir només que encara no havia aconseguit trobar a la figura de la senyoreta Stein els perfils definitius i que calia treballar el retrat una mica més. Qui sap que es van dir en realitat? En quina llengua s'entenien?
Tanmateix, ens resulta més atractiva la primera versió: el geni ha de ser profund fins i tot en els detalls més intranscendents. I, a més, té gràcia.
