miquelmolla@gmail.com

dimecres, 21 d’octubre del 2026

Caragolada mortal

Caragolada mortal / acrílic i BiC sobre paper / A4 / 2026

Davant la imminent publicació d'un nou llibre de relats que durà per títol Cuentos del abuelo, el seu autor, Francesc Martínez Tolosa, ha tingut a bé, obsequiar-nos amb un tast, Caracoles, relat que he tingut el plaer d'il·lustrar. Bon profit!


LOS CARACOLES  

Contaba mi abuelo una historia que, de ser real, sería lo más triste que jamás habría pasado en la Tierra. Una noche oscura de otoño como tantas, algunos vecinos del pueblo salieron con sus carbureros* en busca de caracoles, pues había estado lloviendo todo el día y todos sabemos que salen a comer cuando la hierba está tierna y fresca. Habían decidido ir al monte en busca de mochetas**, que eran, según se decía, los más sabrosos y buenos.

Iban cantando y silbando cada cierto tiempo para no perderse por el monte. Llevaban pequeños sacos con algunas ramas de romero para ir poniendo los caracoles. Cuando no llevarían más de diez minutos en estos quehaceres, alguien gritó el nombre del más joven del grupo para saber si estaba bien, pues no respondía a los silbidos. Se pusieron todos a llamarlo durante un buen espacio de tiempo, pero no respondió.

Todos dejaron de coger caracoles y empezaron a buscar al joven de 14 años con gritos. Corrían y saltaban matorrales y piedras velozmente casi a oscuras, sin saber muy bien por dónde andaban. Repetían y gritaban cada vez con más fuerza su nombre, pero nadie respondía a las llamadas, hasta que vieron en las entrañas de una encina vieja y muy cuarteada una luz azulada de las que producen los carbureros. Había un perol de barro colgado de una lasca de piedra incrustada en su tronco de donde rebosaban miles de caracoles. Toda la corteza del árbol estaba impregnada de moco húmedo y muy viscoso, baboso.

Solo uno se atrevió a mirar por el hueco del árbol. De inmediato apartó su cuerpo con el rostro desgarrado, los ojos desorbitados, los brazos en cruz, su boca abierta y aullando más que gritando. Cayó hacia atrás mientras vociferaba de miedo tan fuerte que hasta se escuchó en los pueblos vecinos, a mucha distancia. Todos empezaron a correr soltando las luces. Terminaron en un camino pegajoso que les impidió llegar a ningún sitio. Quedaron atrapados entre la mucosidad y el ramaje bajo.

Nunca más se supo de ellos, a excepción de quien lo contó y que afirmó ver, mientras huía, la silueta de un caracol enorme arriba en la loma más alta. Afirmaba que el cuerpo del joven a quien buscaban terminó dentro del árbol con el cuerpo despedazado a trozos, cubierto de babosas y mochetas. Jamás se encontró. No podía hablar con plena seguridad, dijo, pues lo vio de lejos, con luz de carburero y con más asco, si cabe, que miedo.

Nunca más se volvió a comer un solo caracol en el pueblo y nadie osó jamás salir en las noches oscuras y húmedas de invierno.



* Carburero: instrumento metálico de hojalata y una pantalla que reflejaba la llama del gas acetileno producido por la piedra de carburo mezclada con agua. Muy utilizado en agricultura.

** Mocheta: tipo de caracol propio de los montes.

dissabte, 3 d’octubre del 2026

50 anys dels batxillers del 76


Record escolar / pedra d'Ulldecona tallada / 10x10x6 cm / 2026

Hi ha records escolars imborrables, bons i dolents. 57 anys de companyonia donen per a omplir-ne una sària.

A propòsit d'aquesta obra, l'amic i filòsof Juan Tormo escriu:

«MILAN / Goma de borrar

Por razones obvias, no existe centro de datos o "nube", donde se haya almacenado todo lo eliminado sobre el papel con este suave caucho. Pero tampoco memoria humana capaz de recordar todo lo borrado desde la infancia con una goma Milan 430.

Existe una conocida leyenda en la que Aladino encuentra una mágica lámpara de aceite y al frotarla aparece un genio capaz de concederle deseos...

¿Acaso no ha sido con ese preciso gesto de frotar la goma sobre el grafito como hemos conseguido algo tan importante y mágico como reescribir nuestra propia historia?

No encontrar las palabras justas y seguir buscando, arrepentirse de lo dicho, investigar, corregir errores, borrar para que nadie sepa de más, borrar para comenzar de nuevo, borrar para ser preciso, borrar para ser yo quien toma las decisiones, borrar para seguir creando...»

… Borrar per a seguir vivint.

dimarts, 8 de setembre del 2026

Museari 2026

Cartell de la mostra, obra de Ricard Huerta

El proper dimecres 9 de setembre del 2026 a les 19:00 h., la mostra 'Museari Queer Art 8' obrirà les seues portes al Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança de Xàtiva.

Aquesta nova edició té com a fil conductor la defensa dels drets humans, la diversitat sexual i la lluita contra la violència masclista.

Organitzada per Museari i l’Ajuntament de Xàtiva,  l’exposició compta amb el suport de la Regidoria de Cultura, la Regidoria de Dona i Igualtat i la Regidoria de Polítiques Inclusives i no Sexistes LGTBIQ+.

'Museari Queer Art 8' reuneix obres de 30 artistes de països diferents, que han exposat al llarg dels dos darrers anys a Museari, un museu en línia dedicat a la investigació i difusió de l’art en favor de la diversitat a través de la història i l’educació.

Entre els 30 artistes de la mostra podrem gaudir de les obres de Ame Soler / Tres Voltes Rebel, Ana Pérez Quiroga, Antonio García López, Càrol Otero, Colin Neville Ginks, Dori Nigro & Paulo Pinto, Jorge Gil, Laura Avinent, Luca Gaetano Pira, Miguel Hernández Sáez, Mireia Pérez Rodríguez, Óscar Bermejo, Susana Chiocca, Tales Frey, i Urko Álex García Ferrando. Destacar la presència d’artistes de Xàtiva com Alfred Moral, Carme Caldes, Carme Jorques, David Vila, Helena Moral Cerdà, Inmaculada Abarca Martínez, Josep Albert, Josuè Perales, Mar Juan Tortosa, Maria Gosalbes, Miguel Soro, Miquel Mollà, Ricard Vila i Toni Grau.

L'exposició romandrà oberta fins al 10 de gener del 2027. Al llarg del mes de novembre es desenvoluparà un programa d'activitats vinculades que inclou l'acte de lliurament dels Premis Museari 2026, la presentació del llibre Museari Queer Art 8, una taula redona amb representació d’artistes dones de Xàtiva, i conferències sobre temàtiques vinculades a l’art, la diversitat sexual, els feminismes i les tecnologies digitals.


Un parell de reflexions sobre les dues obres que Miquel Mollà presenta a la mostra:

Venus-acàcia / acrílic sobre loneta / 200x100 cm / 1990

Aquest collage pintat, titulat Venus-acàcia, és el resultat d'incrustar alguns detalls del Naixement de Venus de Botticelli en una còpia més o menys lliure de part d'una de les plantes espinoses del pintor britànic Graham Sutherland.

Es crea així una contraposició entre el model de l'erotisme quatrecentista i les torturades vegetacions postbèl·liques del britànic: la temptació de la carn al cor d'una corona d'espines. Els vestigis de la idealitzada bellesa clàssica al darrere d'una formació de punxegudes branques. L'esquerpa fragilitat d'un erissó. L'atrinxerament com a paliatiu de la vulnerabilitat.

La condició humana / impressió sobre tela / 200x150 cm / 2011

La instal·lació La condició humana pretén evidenciar un cert aspecte de la dialèctica entre memòria i realitat. La memòria és com una cortina de bany que filtra la realitat que hi ha al darrere: la mostra i l'amaga alhora. Ens la presenta congelada en el temps, com la darrera vegada que la vam vore sense ocultacions. Ens la mostra, potser, com allò que ja no és. Perquè la vulnerabilitat de la nostra condició és permanent: els clivells que solquen el nostre cos són cada vegada més grans i els corcons que ens devoren no descansen. Has de mirar el que hi ha al darrere de la imatge.

dimarts, 18 d’agost del 2026

La resposta està en el vent

 

Anagrama / acrílic sobre retort de cotó / 114x114 cm / 2016

Cauen les lletres com fulles de tardor, fràgil herència del vent que arrossega i recombina les peces d'aquest trencaclosques anomenat llenguatge, aquest laberint de signes que empeny el pensament per carrerons i foscos atzucacs, per enigmàtiques avingudes buides o per capvespres sadollats de llum i sentit. La resposta està en el vent que remou aquest pòsit de lletres que caldrà interpretar com un averany. Aventa les lletres doncs i llig l'oracle.

Or vell / acrílic sobre loneta / 13,5x13,5 cm / 2025

Xàtiva, 1707-Ucraïna, 2025 / acrílic sobre retort de cotó / 13,5x13,5 cm / 2025

dimecres, 18 de març del 2026

Mussolet

Mussolet / roca calcària tallada / 6,3×9×3,3 cm / 2026

Les hores nocturnes abunden en criatures inquietants. Reals o imaginàries, monstruoses o furtives, totes gaudeixen d'una visió capaç de trepanar la foscor.

Aquesta figureta no representa ni al majestuós duc, ni a la filosòfica òbila, ni tampoc a l'esquiu gamarús de veu misteriosa, sinó a l'humil mussolet que presideix les acolorides poquetes nits de les nostres terres des de la teulada d'una caseta d'horta.

En un cos rodanxó, la incognita d'una x i unes os concèntriques d'admiració, hipnòtiques, remeten malgrat tot al món del coneixement.

dimarts, 10 de març del 2026

Viatges

El viatge enlloc / BiC sobre paper / 13,5×13,5 cm / 2025

EL VIATGE DE ROGER BACON
Francesc Martínez Tolosa

L’alba traspuntava amb el crit d’un novici en contemplar el cos mort d'un germà ben conegut per tota la comunitat. Roger Bacon, el Savi Germà, el Doctor Mirabilis, jeia estés amb tres ferides mortals: un tall net en cada monyica i una ganivetada que li recorria tres quartes parts del coll.

Just abans de laudes, el silenci del claustre, bellament il·luminat per la freda llum d’una lluna plena, dominava els quefers del convent. Un mussol blanc aguaitava atent qualsevol moviment que pogués ser objecte de consum, i no era precisament mengívol el frare que, diagonalment, creuava inquietant el claustre. En la mà dreta empunyava amb ràbia un ganivet ple de sang. De cabells negres, una tonsura relativament gran i estatura mitjana, angoixava per les grans camallades. Amb la mà esquerra s’agafava el cordell amb els tres nucs preceptius dels frares franciscans. Semblava que la mort el perseguira.

Feia escassament quinze dies que el germà Bacon havia tornat de viatge per terres de França. No era el primer viatge que feia a terres franceses, però aquest van ser un tant especial.

***

La intensa fredor dels hiverns de París no impedia al germà Roger, acostumat al clima més advers de la seua benvolguda Anglaterra, impartir magistralment les seues classes de teologia als joves novicis.
—A Deo gratias agamus.
—Servi Domini paenitentes sumus —retrucaven els aprenents.
Entre els assistents, un franciscà de la mateixa edat que Roger, escoltava paraula per paraula el que deia i les expressions, o les mirades pecaminoses, que pogués fer més enllà del que el Sant Ofici tolerava.

Roger sabia ben bé què estava en joc. Ja havia estat condemnat a presó, acusat d’injúries i pensaments pecaminosos. Ni un raig de llum es filtrava a través d'aquelles grosses parets esguitades de llàgrimes i sang. Per les escletxes dels murs arrapats per ungles desesperades s'escoltaven els crits esgarrifosos dels allí presoners. Més que pensar en Déu pensava en la col·lectiva solitud de la cel·la. Per moments dubtava si la idea de Déu no era menys poderosa que una imatge a la presó. L’home, pensava Roger, només pot fer surar sobre la mar un vaixell dins d’una ampolla amb les barruntades lleis de la natura escrites, com una petició al creador de tot. Aquest petit vaixell de paper és tot el que pot ser la ciència humana. Més enllà la nua veritat.

[Tast en primícia d'un relat inèdit del autor].

dimarts, 3 de març del 2026

Capcigrany

Capcigrany / roca calcària i ferro / 17,6x9,8x8,8 cm / 2026


Fa temps, havia treballat en un tipus d'escultures que vaig anomenar genèricament pedres dissociades. Estaven dividies en diverses seccions aparents (2, 3 o 4). No anaven muntades sobre cap pedestal. Aquestes setmanes he tormat sobre el tema, però en posar la peça en vertical sobre aquest pedrot més cúbic, m'ha fet pensar en els caps dels enigmàtics maniquís de Giorgio de Chirico. Així que, integrant el peu a l'escultura, m'imagine el bust d'un personatge capgròs i beneitó: un capcigrany.

divendres, 20 de febrer del 2026

Senyor, quina creu!


Resurrecció / roca calcària tallada i ferro / 19,5×9,2×7,8 cm / 2026

El filòsof Juan Tormo ressenya i comenta al seu diari la següent notícia:

«"Se traspasa templo por no poder atender"

Una cruz perdida, pero con larga historia, aporta certificado de pedigrí, pues añora ser adoptada.

¿De qué sirven los símbolos si ya no se entienden?

Es éste un forjado sobre el que se construye un vacío existencial. 

El hombre desea tanto ser inmortal que imagina un mundo de ideales que, aunque nunca han existido en la tierra, le permitan transcender, buscando el sentido que le conceda un poco de calma».

dimecres, 11 de febrer del 2026

The Big Sleep

Mentre dormies / BiC sobre paper / 13,5×13,5 cm / 2026

Mentre dorms
el somni empenys
d'un passat
que ja no et dol.

Sotto voce (sèrie Lutheries)

Sotto voce (sèrie Lutheries)
Anvers, tècnica mixta, 40x40 cm, 2010

Serigrafia Socorreta

Serigrafia Socorreta
Serigrafia a 4 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Filantròpica generositat

Filantròpica generositat
Serigrafia a 5 tintes sobre paper 260 gr/m2 de 35x50 cm

Tríptic De tot cor

Tríptic De tot cor

Ciutat despintada

Ciutat despintada
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Senso unico

Senso unico
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat de cendra

Ciutat de cendra
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Carrer blanc

Carrer blanc
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Pàtria vençuda

Pàtria vençuda
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Ciutat amb forat

Ciutat amb forat
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Suspicious city

Suspicious city
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2003

Colomers

Colomers
Acrílic sobre cartó, 25.5x25.5 cm, 2004

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Hortus rethoricae

Hortus rethoricae
Acrílic sobre cartó, 25,5x25,5 cm, 2003

Saetabis' game

Saetabis' game
Mixta sobre cartó, 30x30 cm, 2006

Pintura X-1707

Pintura X-1707
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2006

Ciutat de zinc

Ciutat de zinc
Acrílic sobre llenç, 40x41 cm, 2008

Ideales I

Ideales I
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Ideales II

Ideales II
Acrílic sobre llenç, 81x81 cm, 2004

Sea of freedom

Sea of freedom
Acrílic sobre llenç, 50x50 cm, 2008

Numerologi 5

Numerologi 5
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 7

Numerologi 7
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 9

Numerologi 9
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm

Numerologi 8

Numerologi 8
Collagraph, taca 52x75 cm aprox., paper 76x112 cm