Museari 2026

Cartell de la mostra, obra de Ricard Huerta

El proper dimecres 9 de setembre del 2026 a les 19:00 h., la mostra 'Museari Queer Art 8' obrirà les seues portes al Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança de Xàtiva.

Aquesta nova edició té com a fil conductor la defensa dels drets humans, la diversitat sexual i la lluita contra la violència masclista.

Organitzada per Museari i l’Ajuntament de Xàtiva,  l’exposició compta amb el suport de la Regidoria de Cultura, la Regidoria de Dona i Igualtat i la Regidoria de Polítiques Inclusives i no Sexistes LGTBIQ+.

'Museari Queer Art 8' reuneix obres de 30 artistes de països diferents, que han exposat al llarg dels dos darrers anys a Museari, un museu en línia dedicat a la investigació i difusió de l’art en favor de la diversitat a través de la història i l’educació.

Entre els 30 artistes de la mostra podrem gaudir de les obres de Ame Soler / Tres Voltes Rebel, Ana Pérez Quiroga, Antonio García López, Càrol Otero, Colin Neville Ginks, Dori Nigro & Paulo Pinto, Jorge Gil, Laura Avinent, Luca Gaetano Pira, Miguel Hernández Sáez, Mireia Pérez Rodríguez, Óscar Bermejo, Susana Chiocca, Tales Frey, i Urko Álex García Ferrando. Destacar la presència d’artistes de Xàtiva com Alfred Moral, Carme Caldes, Carme Jorques, David Vila, Helena Moral Cerdà, Inmaculada Abarca Martínez, Josep Albert, Josuè Perales, Mar Juan Tortosa, Maria Gosalbes, Miguel Soro, Miquel Mollà, Ricard Vila i Toni Grau.

L'exposició romandrà oberta fins al 10 de gener del 2027. Al llarg del mes de novembre es desenvoluparà un programa d'activitats vinculades que inclou l'acte de lliurament dels Premis Museari 2026, la presentació del llibre Museari Queer Art 8, una taula redona amb representació d’artistes dones de Xàtiva, i conferències sobre temàtiques vinculades a l’art, la diversitat sexual, els feminismes i les tecnologies digitals.

Un parell de reflexions sobre les dues obres que Miquel Mollà presenta a la mostra:

Venus-acàcia / acrílic sobre loneta / 200x100 cm / 1990

Aquest collage pintat, titulat Venus-acàcia, és el resultat d'incrustar alguns detalls del Naixement de Venus de Botticelli en una còpia més o menys lliure de part d'una de les plantes espinoses del pintor britànic Graham Sutherland.

Es crea així una contraposició entre el model de l'erotisme quatrecentista i les torturades vegetacions postbèl·liques del britànic: la temptació de la carn al cor d'una corona d'espines. Els vestigis de la idealitzada bellesa clàssica al darrere d'una formació de punxegudes branques. L'esquerpa fragilitat d'un erissó. L'atrinxerament com a paliatiu de la vulnerabilitat.

La condició humana / impressió sobre tela / 200x150 cm / 2011

La instal·lació La condició humana pretén evidenciar un cert aspecte de la dialèctica entre memòria i realitat. La memòria és com una cortina de bany que filtra la realitat que hi ha al darrere: la mostra i l'amaga alhora. Ens la presenta congelada en el temps, com la darrera vegada que la vam vore sense ocultacions. Ens la mostra, potser, com allò que ja no és. Perquè la vulnerabilitat de la nostra condició és permanent: els clivells que solquen el nostre cos són cada vegada més grans i els corcons que ens devoren no descansen. Has de mirar el que hi ha al darrere de la imatge.

La resposta està en el vent

 

Anagrama / acrílic sobre retort de cotó / 114x114 cm / 2016

Cauen les lletres com fulles de tardor, fràgil herència del vent que arrossega i recombina les peces d'aquest trencaclosques anomenat llenguatge, aquest laberint de signes que empeny el pensament per carrerons i foscos atzucacs, per enigmàtiques avingudes buides o per capvespres sadollats de llum i sentit. La resposta està en el vent que remou aquest pòsit de lletres que caldrà interpretar com un averany. Aventa les lletres doncs i llig l'oracle.

Or vell / acrílic sobre loneta / 13,5x13,5 cm / 2025

Xàtiva, 1707-Ucraïna, 2025 / acrílic sobre retort de cotó / 13,5x13,5 cm / 2025

Mussolet

Mussolet / roca calcària tallada / 6,3×9×3,3 cm / 2026

Les hores nocturnes abunden en criatures inquietants. Reals o imaginàries, monstruoses o furtives, totes gaudeixen d'una visió capaç de trepanar la foscor.

Aquesta figureta no representa ni al majestuós duc, ni a la filosòfica òbila, ni tampoc a l'esquiu gamarús de veu misteriosa, sinó a l'humil mussolet que presideix les acolorides poquetes nits de les nostres terres des de la teulada d'una caseta d'horta.

En un cos rodanxó, la incognita d'una x i unes os concèntriques d'admiració, hipnòtiques, remeten malgrat tot al món del coneixement.

Viatges

El viatge enlloc / BiC sobre paper / 13,5×13,5 cm / 2025

EL VIATGE DE ROGER BACON
Francesc Martínez Tolosa

L’alba traspuntava amb el crit d’un novici en contemplar el cos mort d'un germà ben conegut per tota la comunitat. Roger Bacon, el Savi Germà, el Doctor Mirabilis, jeia estés amb tres ferides mortals: un tall net en cada monyica i una ganivetada que li recorria tres quartes parts del coll.

Just abans de laudes, el silenci del claustre, bellament il·luminat per la freda llum d’una lluna plena, dominava els quefers del convent. Un mussol blanc aguaitava atent qualsevol moviment que pogués ser objecte de consum, i no era precisament mengívol el frare que, diagonalment, creuava inquietant el claustre. En la mà dreta empunyava amb ràbia un ganivet ple de sang. De cabells negres, una tonsura relativament gran i estatura mitjana, angoixava per les grans camallades. Amb la mà esquerra s’agafava el cordell amb els tres nucs preceptius dels frares franciscans. Semblava que la mort el perseguira.

Feia escassament quinze dies que el germà Bacon havia tornat de viatge per terres de França. No era el primer viatge que feia a terres franceses, però aquest van ser un tant especial.

***

La intensa fredor dels hiverns de París no impedia al germà Roger, acostumat al clima més advers de la seua benvolguda Anglaterra, impartir magistralment les seues classes de teologia als joves novicis.
—A Deo gratias agamus.
—Servi Domini paenitentes sumus —retrucaven els aprenents.
Entre els assistents, un franciscà de la mateixa edat que Roger, escoltava paraula per paraula el que deia i les expressions, o les mirades pecaminoses, que pogués fer més enllà del que el Sant Ofici tolerava.

Roger sabia ben bé què estava en joc. Ja havia estat condemnat a presó, acusat d’injúries i pensaments pecaminosos. Ni un raig de llum es filtrava a través d'aquelles grosses parets esguitades de llàgrimes i sang. Per les escletxes dels murs arrapats per ungles desesperades s'escoltaven els crits esgarrifosos dels allí presoners. Més que pensar en Déu pensava en la col·lectiva solitud de la cel·la. Per moments dubtava si la idea de Déu no era menys poderosa que una imatge a la presó. L’home, pensava Roger, només pot fer surar sobre la mar un vaixell dins d’una ampolla amb les barruntades lleis de la natura escrites, com una petició al creador de tot. Aquest petit vaixell de paper és tot el que pot ser la ciència humana. Més enllà la nua veritat.

[Tast en primícia d'un relat inèdit del autor].

Capcigrany

Capcigrany / roca calcària i ferro / 17,6x9,8x8,8 cm / 2026

Fa temps, havia treballat en un tipus d'escultures que vaig anomenar genèricament pedres dissociades. Estaven dividies en diverses seccions aparents (2, 3 o 4). No anaven muntades sobre cap pedestal. Aquestes setmanes he tormat sobre el tema, però en posar la peça en vertical sobre aquest pedrot més cúbic, m'ha fet pensar en els caps dels enigmàtics maniquís de Giorgio de Chirico. Així que, integrant el peu a l'escultura, m'imagine el bust d'un personatge capgròs i beneitó: un capcigrany.

Senyor, quina creu!

Resurrecció / roca calcària tallada i ferro / 19,5×9,2×7,8 cm / 2026

El filòsof Juan Tormo ressenya i comenta al seu diari la següent notícia:

«"Se traspasa templo por no poder atender"

Una cruz perdida, pero con larga historia, aporta certificado de pedigrí, pues añora ser adoptada.

¿De qué sirven los símbolos si ya no se entienden?

Es éste un forjado sobre el que se construye un vacío existencial. 

El hombre desea tanto ser inmortal que imagina un mundo de ideales que, aunque nunca han existido en la tierra, le permitan transcender, buscando el sentido que le conceda un poco de calma».

The Big Sleep

Mentre dormies / BiC sobre paper / 13,5×13,5 cm / 2026

Mentre dorms
el somni empenys
d'un passat
que ja no et dol.