 |
Desig de gondoler
BiC sobre paper / 21x29,7 cm / 1975 |
El meu primer dibuix no va ser tan precoç com el del narrador d'El petit príncep i no representava cap serp boà en forma de barret digerint un elefant. Era, si més no, el producte d'una digestió: la dels mestres surrealistes, en l'obra dels quals sucava durant aquells anys joves, supose que per una innegable afinitat electiva.
És clar que, estrictament, no era el meu primer treball gràfic –mal que bé, he dibuixat des que era un nen–, però era el primer que anava més enllà d'una còpia servil o d'un deure escolar.
Va ser durant el curs 1974-75. Feia el 6é del batxillerat d'aleshores. Mentre seia en un banc del primer pis de l'Institut Josep de Ribera, em va venir la idea de marcar algunes línies de la mà esquerra amb el boli. D'aquí en va eixir la forma d'espina com una muntanya enmig del mar, que després vaig anar calant amb capritxosos orificis o estranyes finestres. Surant sobre aquell mar inusualment encalmat, vaig dibuixar una fràgil gòndola –ara hi veig un cert contrapunt amb
La gran onada de Kanagawa, de l'artista japonés Katsushika Hokusai que aleshores jo desconeixia completament–. Al fons, sobre la línia de l'horitzó, vaig afegir uns nuvolots amenaçadors en forma de glàndula suprarenal.
Aquest dibuix va ser exposat per primera vegada al Pub Gulliver de Canals –un garito entranyable que potser ja ha deixat d'existir–. Al fons del local hi havia una capelleta dedicada als Beatles, que durant un parell de setmanes va ser substituïda per algunes de les meues primeres obres amb pretensions, totes elles de petit format –la grandària importa, i hi ha temes o missatges que demanen flascons petits–.
En la següent exposició, al teleclub de Llanera de Ranes, donada la temàtica sexual explícita d'algunes obres, la mostra va ser sotmesa a un cert control moral i vaig haver d'acompanyar-les amb textos explicatius. Devia ser l'any 1977. Heus ací les paraules mecanografiades que introduïen l'obra de la qual parlem:
